1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Hi ha un Déu que judica a la terra
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.2 żNo és cert que, si parleu, calla la justícia?
Vosaltres, homes, żjudiqueu amb raó?
3 Conscientment cometeu injustícies a la terra,
la vostra violčncia fa pes a la balança.
4 Els malvats, en néixer, ja es desvien,
els mentiders s'extravien de petits,
5 porten verí com les serps;
són com l'ŕspid sord que es tapa l'orella
6 per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l'encantaria.
7 Déu meu, trenca'ls les dents a la boca,
trosseja'ls, Senyor, els ullals de lleó!
8 Que es fonguin com l'aigua que s'escola,
que es perdin les fletxes que disparen.
9 Que siguin com el llimac, que s'arrossega,
o com l'avortó, que no arriba a veure el sol;
10 que abans no facin mata com els cards,
verds o secs, els escombri l'huracŕ.
11 El just celebrarŕ que fas justícia,
es rentarŕ els peus amb la sang dels malvats.
12 Tothom dirŕ: «El just recull el seu fruit.
Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra!»