Alça't cel amunt, Déu meu

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova, perseguit per Saül.
2 Compadeix-te de mi, Déu meu,
compadeix-te de mi!
En tu m'emparo,
m'emparo a l'ombra de les teves ales
fins que passin aquests mals.
3 Clamo al Déu altíssim,
al Déu que tant m'afavoreix.
4 M'allarga la mŕ des del cel i em salva,
confon el meu perseguidor; Pausa
Déu em dóna prova del seu amor fidel.
5 Estic envoltat de lleons,
he de jeure entre gent que escup foc;
les seves dents són llances i fletxes,
la seva llengua, una espasa esmolada.
6 Alça't cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glňria.
7 Havien parat un llaç als meus peus
per atrapar-m'hi la vida;
havien obert un clot davant meu,
i ells mateixos hi han caigut. Pausa
8 El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.
Tocaré i cantaré:
9 desvetlla't, cor meu,
desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l'aurora.
10 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant les nacions.
11 El teu amor és gran fins al cel,
arriba als núvols la teva lleialtat.
12 Alça't cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glňria.