1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Per quč s'avaloten les nacions?
1 Per quč s'avaloten les nacions,i els pobles es conjuren en va?
2 Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Ungit:
3 «Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!»
4 Perň se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
5 Aleshores els parla indignat,
el seu enuig els desconcerta:
6 «Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»
7 Ara proclamo el decret del Senyor.
Ell m'ha dit: «Tu ets el meu fill;
avui jo t'he engendrat.
8 Demana-m'ho, i et daré els pobles per herčncia,
posseirŕs el món d'un cap a l'altre.
9 Els destrossarŕs amb una vara de ferro,
els esmicolarŕs com un gerro de terrissa.»
10 Per tant, reis, tingueu seny;
repenseu-vos-hi, governants de la terra.
11 Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolosos a fer-li homenatge,
12 no fos cas que s'irrités i anéssiu a la desfeta
si de sobte s'inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien!