l'insolent no admet que el corregeixin.
2 L'home bo recull el fruit del que diu,
el violent només té fam de traďdories.
3 Qui vigila el que diu conserva la vida,
qui parla sense reflexió se'n va a la ruďna.
4 El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res;
el diligent satisfarŕ la seva fam.
5 El just detesta la mentida,
el malvat infama i avergonyeix.
6 La rectitud guarda el just,
el pecat destrueix el malvat.
7 Hi ha qui no té res i presumeix de ric,
hi ha qui té molt i fingeix ser pobre.
8 El ric paga rescat per salvar la vida,
el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest.
9 El just és llum que s'aviva,
el malvat és llŕntia que s'apaga.
10 L'orgullós no crea més que conflictes;
és savi el qui es deixa aconsellar.
11 Fortuna feta en un no res va minvant;
qui l'aplega a poc a poc la incrementa.
12 L'esperança que es retarda afligeix el cor,
la que es compleix alimenta com l'arbre de la vida.
13 Qui menysprea un consell ho pagarŕ car,
rebrŕ bona paga el qui el segueix.
14 L'ensenyament del savi és font de vida
que aparta dels llaços de la mort.
15 El bon sentit es fa apreciar,
la conducta dels traďdors és desagradable.
16 L'home assenyat pensa el que fa,
el neci exhibeix la seva estupidesa.
17 Un missatger malvat caurŕ en desgrŕcia,
un de fidel és com un remei.
18 Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit;
serŕ honorat el qui es deixa amonestar.
19 Un desig satisfet és agradós;
als necis els fa fŕstic apartar-se del mal.
20 Qui va amb un savi es torna savi,
qui va amb un neci es torna més neci.
21 El mal persegueix els pecadors,
el bé és la recompensa dels justos.
22 L'home bo deixa una herčncia als descendents,
el just hereta la fortuna del pecador.
23 L'heretat dels benestants forneix molt d'aliment,
perň es pot perdre per manca de justícia.
24 Qui plany el bastó no estima el seu fill;
qui l'estima, de bona hora el corregeix.
25 El just menja a cor quč vols,
el malvat passa gana de la bona.