1 Corč, fill d'Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d'Eliab, i On, fill de Pčlet, de la tribu de Rubčn,2 per tal de rebel·lar-se contra Moisčs. S'hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l'assemblea del poble, tots ells homes de prestigi.3 Es van amotinar contra Moisčs i Aaron i els van dir: --Ja n'hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d'ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor?4 En sentir aixň, Moisčs es va prosternar amb el front a terra.5 Després digué a Corč i a tots els seus partidaris: --Demŕ al matí el Senyor farŕ saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes.6 Vosaltres, Corč i tots els seus partidaris, feu aixň: preneu els encensers,7 i demŕ poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L'home que el Senyor escollirŕ, és aquest el consagrat. Ja n'hi ha prou, levites!8 Moisčs va dir encara a Corč: --Escolteu-me, levites!9 żNo en teniu prou que el Déu d'Israel us hagi separat de la comunitat d'Israel i us concedeixi d'acostar-vos a ell, d'estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat?10 El Senyor ha volgut que tu, Corč, i els altres levites estigueu prop d'ell. Per quč reclameu també el sacerdoci?11 De fet, Aaron no és ningú perquč murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.
Rebel·lió de Datan i Abiron
12 Moisčs va fer cridar Datan i Abiron, fills d'Eliab. Perň ells van contestar: --No volem venir!13 żNo en tens prou d'haver-nos tret d'un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap?14 No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. żEt penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir!15 Moisčs, molt indignat, va dir al Senyor: --No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.
Cŕstig de Corč i dels seus partidaris
16 Moisčs va dir després a Corč: --Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demŕ davant el Senyor. Aaron també hi serŕ.17 Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor.18 Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l'encens, i es quedaren drets amb Moisčs i Aaron a l'entrada de la tenda del trobament.19 Corč havia reunit contra Moisčs i Aaron tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament. Llavors la presčncia gloriosa del Senyor es va aparčixer a tota l'assemblea.20 El Senyor parlŕ llavors a Moisčs i a Aaron. Els digué:21 --Separeu-vos d'aquesta comunitat, perquč els destruiré en un instant.22 Perň Moisčs i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar: --Déu i Senyor de l'alč de tots els vivents, żpel pecat d'un sol home t'indignarŕs contra tota la comunitat?23 El Senyor va respondre a Moisčs:24 --Digues a la comunitat que s'apartin dels voltants de l'indret on viuen Corč, Datan i Abiron.25 Moisčs, seguit pels ancians d'Israel, va anar on eren Datan i Abiron.26 Allŕ digué a la comunitat: --Aparteu-vos de les tendes d'aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats.27 Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corč, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit fora, i s'estaven a l'entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures.28 Llavors Moisčs va dir: --Aquest serŕ el senyal que és el Senyor qui m'ha enviat a fer tot el que he fet, i que no sóc jo qui ho ha volgut així.29 Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m'ha enviat.30 Perň si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s'obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.31 Tot just Moisčs acabava de parlar, quan la terra s'esberlŕ sota els peus d'ells.32 La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corč i tots els seus béns.33 Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d'ells i desaparegueren d'enmig de la comunitat.34 En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allŕ presents van fugir, tement que la terra els engolís.35 D'altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l'encens.