Les trompetes de plata

1 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué: 2 --Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l'ordre d'aixecar el campament. 3 Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirŕ a l'entrada de la tenda del trobament. 4 Al toc d'una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d'Israel. 5 Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. 6 Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serŕ un toc trinat de trompeta. 7 Per a convocar la comunitat es farŕ un toc de trompeta senzill. 8 Els encarregats de tocar la trompeta seran els sacerdots, els fills d'Aaron. »Aixň serŕ una institució perpčtua, tant per a vosaltres com per als vostres descendents. 9 Quan sereu al vostre país, si entreu en guerra contra l'enemic que us ataca, toqueu les trompetes amb un so trinat. Així el Senyor, el vostre Déu, us tindrŕ presents i us salvarŕ dels vostres enemics. 10 Els dies de festa, de solemnitat i de celebracions del primer dia del mes toqueu les trompetes durant els holocaustos i els sacrificis de comunió. Així el vostre Senyor us tindrŕ sempre presents. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

Del Sinaí a les planes de Moab (10,11-21,35)

El poble d'Israel es posa en camí

Partença del Sinaí

11 El dia vint del mes segon de l'any segon de la sortida d'Egipte, el núvol es va enlairar de sobre el tabernacle de l'aliança. 12 Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l'ordre de marxa establert. El núvol s'aturŕ al desert de Paran. 13 Era la primera vegada que emprenien el camí per una ordre del Senyor transmesa per Moisčs. 14 Van partir en primer lloc els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament de Judŕ, a les ordres de Nahxon, fill d'Amminadab. 15 Els acompanyaven els de la tribu d'Issacar, a les ordres de Netanel, fill de Suar, 16 i els de la tribu de Zabuló, a les ordres d'Eliab, fill d'Helon. 17 Un cop desmuntat el tabernacle, els levites descendents de Guerxon i de Merarí, encarregats de transportar-lo, van posar-se en marxa. 18 Tot seguit partiren els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament de Rubčn, a les ordres d'Elissur, fill de Xedeür. 19 Els acompanyaven els de la tribu de Simeó, a les ordres de Xelumiel, fill de Surixadai, 20 i els de la tribu de Gad, a les ordres d'Eliassaf, fill de Deuel. 21 Després van partir els levites descendents de Quehat, encarregats de transportar els objectes sagrats. Abans que ells arribessin, els altres havien de tenir muntat el tabernacle. 22 A continuació van emprendre la marxa els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament d'Efraďm, a les ordres d'Elixamŕ, fill d'Ammihud. 23 Els acompanyaven els de la tribu de Manassčs, a les ordres de Gamliel, fill de Pedahsur, 24 i els de la tribu de Benjamí, a les ordres d'Abidan, fill de Guidoní. 25 Finalment, tancaven la marxa els batallons agrupats al voltant de l'estendard del campament de Dan, a les ordres d'Ahičzer, fill d'Ammixadai. 26 Els acompanyaven els de la tribu d'Aser, a les ordres de Paguiel, fill d'Ocran, 27 i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d'Ahirŕ, fill d'Enan. 28 Aquest era l'ordre de marxa dels contingents israelites, distribuďts per batallons, quan es posaven en camí.

El guiatge del poble pel desert

29 Moisčs va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita: --Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promčs a Israel. 30 Hobab li va respondre: --No vindré pas. M'estimo més tornar-me'n al meu país amb els meus familiars. 31 Moisčs va replicar: --Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia. 32 Si véns amb nosaltres participarŕs del benestar que el Senyor ens concedirŕ. 33 Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l'arca de l'aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar. 34 I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d'ells durant el dia. 35 Quan l'arca es posava en camí, Moisčs deia:
«Aixeca't, Senyor!
Que els teus enemics es dispersin,
i fugin del teu davant
els qui t'odien.»
36 Quan l'arca es deturava, deia:
«Queda't, Senyor!
Són innombrables
les unitats d'Israel.»