Jesús, condemnat a mort
(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabŕs. 17 Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué: --Qui voleu que us deixi lliure, Barrabŕs, o Jesús, l'anomenat Messies? 18 Deia aixň perquč sabia que li havien entregat Jesús per enveja. 19 Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge: --Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell. 20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convčncer la gent que reclamessin Barrabŕs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntŕ: --Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: --Barrabŕs! 22 Pilat els diu: --I de Jesús, l'anomenat Messies, quč n'he de fer? Tots van respondre: --Que el crucifiquin! 23 Ell replicŕ: --Perň quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: --Que el crucifiquin! 24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentŕ les mans amb aigua davant la gent i els va dir: --Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Aixň és cosa vostra. 25 Tot el poble respongué: --Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! 26 Llavors els deixŕ lliure Barrabŕs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquč fos crucificat.