Transfiguració de Jesús

(Mc 9,2-13; Lc 9,28-36)

1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germŕ de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurŕ davant d'ells; la seva cara es tornŕ resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparčixer Moisčs i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús: --Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisčs i una altra per a Elies. 5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: --Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo. 6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostŕ, els tocŕ i els digué: --Aixequeu-vos, no tingueu por. 8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: --No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts. 10 Després els deixebles preguntaren a Jesús: --Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? 11 Jesús els respongué: --És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; 12 i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans. 13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.