1 Jesús digué als seus deixebles: --Sempre hi haurŕ algú que en faci caure d'altres en pecat, perň ai del qui els fa caure!2 Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d'aquests petits.3 Estigueu alerta! »Si el teu germŕ et fa una ofensa, reprčn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l.4 I si t'ofčn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar.5 Llavors els apňstols digueren al Senyor: --Augmenta'ns la fe.6 Ell va respondre: --Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.7 »żQui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirŕ, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"?8 żNo li dirŕ més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjarŕs i beurŕs tu"?9 żÉs que donarŕ les grŕcies al servent perquč ha fet allň que se li havia manat?10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allň que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."
Purificació de deu leprosos
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea.12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny13 i es posaren a cridar: --Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!14 En veure'ls, Jesús els digué: --Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.15 Un d'ells, quan s'adonŕ que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,16 es prosternŕ als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava grŕcies. Aquell home era un samaritŕ.17 Jesús digué: --żNo eren deu, els qui han quedat purs? żOn són els altres nou?18 żNo n'hi ha hagut cap que tornés per donar glňria a Déu fora d'aquest estranger?19 I li digué: --Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.
La vinguda del Regne
20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: --El Regne de Déu no vindrŕ en un moment previsible,21 ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allŕ". El Regne de Déu és enmig vostre.22 Després digué als deixebles: --Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l'home, perň no el veureu.23 Us diran: "És aquí" o "És allŕ". No correu pas a buscar-lo.24 Perquč igual com el llampec esclata i resplendeix d'un cap a l'altre del cel, així serŕ el Fill de l'home quan vingui el seu dia.25 Perň primer cal que pateixi molt, i la gent d'aquesta generació l'ha de rebutjar.26 »Tal com va passar en els dies de Noč, passarŕ en els dies del Fill de l'home:27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noč va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir.28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construďen,29 perň el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir.30 Així passarŕ també el dia que el Fill de l'home es manifesti.31 Aquell dia, el qui sigui al terrat, que no baixi dintre casa a endur-se allň que té, i el qui sigui al camp, que no torni enrere.32 Recordeu-vos de la dona de Lot.33 Qui busqui de conservar la vida, la perdrŕ, perň el qui la perdi, la conservarŕ.34 »Jo us dic que aquella nit n'hi haurŕ dos en un mateix llit: l'un serŕ pres i l'altre deixat;35 n'hi haurŕ dues molent juntes: l'una serŕ presa i l'altra deixada. (36 )37 Ells li preguntaren: --On serŕ aixň, Senyor? Jesús els respongué: --On hi ha el cadŕver, s'hi apleguen els voltors.