1 Judes, servent de Jesucrist i germŕ de Jaume, als cridats i estimats per Déu Pare, i reservats per a Jesucrist.2 Us desitjo que rebeu ben abundosos la misericňrdia, la pau i l'amor.
Denúncia dels falsos mestres
3 Estimats, jo que tenia un gran desig d'escriure-us sobre la salvació que tots compartim, m'he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre.4 Perquč s'ha infiltrat entre nosaltres certa gent que de fa temps té escrita la sentčncia, homes impius que transformen la grŕcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l'únic amo i Senyor nostre, Jesucrist.5 A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d'haver salvat una vegada per sempre el poble traient-lo de la terra d'Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut.6 Igualment, als ŕngels que no van guardar la prňpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres.7 Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veďnes, que d'una manera semblant es van lliurar a cometre perversions i volien abusar d'éssers d'una altra naturalesa, s'han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.8 De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos.9 Ni tan sols l'arcŕngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisčs, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentčncia injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!»10 Aquests, perň, injurien allň que desconeixen, i es corrompen amb allň que només coneixen per instint, com els animals irracionals.11 Ai d'ells! S'han embrancat pel camí de Caín; per diners, s'han enfonsat en l'error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corč.12 Són la vergonya dels vostres ŕpats fraterns: banquetegen sense fre i s'afarten sense miraments. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,13 onades salvatges de la mar que llancen com escuma la prňpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.14 Henoc, el setč després d'Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb milers dels seus sants ŕngels15 per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comčs i per totes les paraules insolents que aquests pecadors hauran proferit contra ell.»16 Són gent que es queixa i que protesta, que viu seguint les prňpies passions. Dels seus llavis surten paraules inflades, i adulen les persones per interčs.
Exhortacions
17 Perň vosaltres, estimats, recordeu allň que van predir els apňstols de nostre Senyor Jesucrist.18 Ells us deien: «A la fi dels temps hi haurŕ impostors que viuran seguint els seus propis desigs impius.»19 Aquests són els qui creen divisions, es guien per ells mateixos i no tenen l'Esperit.20 Perň vosaltres, estimats, edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santa, pregueu moguts per l'Esperit Sant,21 manteniu-vos en l'amor de Déu, mentre espereu que la misericňrdia de nostre Senyor Jesucrist us doni la vida eterna.22 D'uns, els qui dubten, us n'heu d'apiadar;23 a d'altres, els heu de salvar arrencant-los del foc; dels altres, tingueu-ne misericňrdia, perň amb molta cautela, detestant fins i tot el seu vestit embrutat pels desigs terrenals.
Doxologia final
24 Al qui pot guardar-vos de caure en pecat i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig a la presčncia de la seva glňria,25 al Déu únic que ens salva per mitjŕ de Jesucrist, Senyor nostre, glňria, majestat, poder i autoritat abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.