1 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys.2 A Sorŕ hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estčril, no havia tingut fills.3 L'ŕngel del Senyor es va aparčixer a aquella dona i li digué: --Tu ets estčril, encara no has infantat; perň sŕpigues que tindrŕs un fill.4 Des d'ara t'has d'abstenir de beure vi o altres begudes alcohňliques i de menjar res d'impur.5 Tindrŕs un fill que no es tallarŕ mai els cabells, perquč serŕ consagrat a Déu des d'abans de néixer. Ell començarŕ a salvar Israel del poder dels filisteus.6 La dona anŕ a explicar-ho al seu marit. Li digué: --Un home de Déu m'ha vingut a trobar. Pel seu aspecte tan majestuós, devia ser l'ŕngel de Déu. No li he preguntat d'on era, ni ell m'ha revelat el seu nom.7 Només m'ha dit: "Tindrŕs un fill i des d'ara no has de beure vi ni altres begudes alcohňliques, ni has de menjar res d'impur, perquč l'infant serŕ consagrat a Déu des d'abans de néixer fins al dia de la seva mort."8 Llavors Manóah va fer aquesta pregŕria al Senyor: --Senyor, t'ho demano, fes que torni l'home de Déu que ens has enviat, perquč ens ensenyi quč hem de fer amb el nen quan haurŕ nascut.9 Déu va escoltar la pregŕria de Manóah, i l'ŕngel del Senyor tornŕ a presentar-se a la dona mentre era al camp; el seu marit no era amb ella.10 De seguida la dona corregué a dir-ho al seu marit: --Se m'ha aparegut l'home que l'altre dia em va venir a trobar.11 Manóah va seguir la seva muller, va arribar on era aquell home i li preguntŕ: --Ets tu l'home que va parlar a la meva muller? Ell li va respondre: --Sí, sóc jo.12 Manóah va continuar: --Quan es compleixin les teves paraules, digues-me: com cal actuar amb aquest infant? Quč cal fer?13 L'ŕngel del Senyor li va respondre: --Cal que la teva muller s'abstingui de tot el que li vaig dir:14 que no tasti el fruit de la vinya, que no begui vi ni altres begudes alcohňliques ni mengi res d'impur. Que observi tot el que li he manat.15 Manóah digué llavors a l'ŕngel del Senyor: --Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit.16 L'ŕngel del Senyor replicŕ: --Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Perň si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor. Manóah no s'havia adonat encara que era l'ŕngel del Senyor.17 Llavors li preguntŕ: --Com et dius, perquč et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?18 L'ŕngel del Senyor li respongué: --Per quč vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.19 Manóah va preparar el cabrit i l'ofrena, els col·locŕ sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s'ho miraven,20 i llavors, quan les flames de l'holocaust pujaven des de l'altar cap al cel, també l'ŕngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l'altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra.21 L'ŕngel del Senyor no es va aparčixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l'ŕngel del Senyor.22 Després digué a la seva dona: --Ben segur que morirem, perquč hem vist un ésser diví.23 Perň ella respongué: --Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot aixň.24 La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L'infant es va fer gran i el Senyor el va beneir.25 L'esperit del Senyor començŕ a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorŕ i Eixtaol.