1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Oracles contra les nacions (46-51)
1 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a les nacions.Contra Egipte
2 Referent a Egipte. Referent a l'exčrcit del faraó Necó, rei d'Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilňnia, el va včncer l'any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judŕ:3 «Prepareu escut i broquer,
llanceu-vos al combat!
4 Enganxeu els cavalls!
Guerrers, pugeu als carros,
formeu, coberts amb el casc!
Esmoleu les llances,
poseu-vos les cuirasses!
5 Quč és el que veig?
Estan esfereďts i reculen.
Els seus guerrers, derrotats,
fugen, no es giren.
És el "Terror de tot arreu"!
Ho dic jo, el Senyor.
6 El més lleuger no pot fugir,
ni escapar-se el més valent.
Al nord, a la riba de l'Eufrates,
ensopeguen i cauen.
7 Qui és aquest que es desborda
com el Nil,
tumultuós com les aigües abismals?
8 És Egipte, que es desborda com el Nil,
tumultuós com les aigües abismals,
i diu: "Em desbordaré,
inundaré la terra,
es perdran les ciutats
i els seus habitants.
9 Amunt, cavalls!
Carros, llanceu-vos!
Endavant, guerrers,
els de Put i els de Cuix
amb l'escut,
els de Lud amb els arcs!"
10 »Perň aquell dia,
per al Senyor, Déu de l'univers,
és dia de passar comptes
amb els seus adversaris:
l'espasa devorarŕ fins a atipar-se'n,
s'embriagarŕ de sang.
Serŕ un sacrifici
en honor del Senyor,
Déu de l'univers,
en el país del nord,
a la riba de l'Eufrates.
11 Poble d'Egipte, ja pots pujar a Galaad
a cercar-hi bŕlsam:
és en va que multipliques
els remeis,
no se't tancaran les ferides.
12 Les nacions coneixen la teva deshonra,
el teu plany omple la terra.
Un guerrer ensopega amb l'altre
i cauen tots dos plegats.» 13 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies quan Nabucodonosor, rei de Babilňnia, anava a atacar el país d'Egipte:
14 «Anuncieu-ho a Egipte,
proclameu-ho a Migdol,
a Memfis i a Dafne.
Digueu: "Aixeca't i prepara't,
que t'envolta l'espasa mortal!"
15 Per quč fuig el toro Apis?
Per quč no resisteix?
És que el Senyor l'ha envestit,
16 i ell ensopega i cau.
Els mercenaris també cauen
l'un sobre l'altre i es diuen:
"Anem, tornem-nos-en a casa,
a la terra on hem nascut:
fugim de l'espasa que devasta!"
17 Al faraó, rei d'Egipte,
poseu-li el nom
de "Terrabastall a destemps".
18 Juro per la meva vida que així serŕ,
tan cert com el Tabor
és enmig de les muntanyes
i el Carmel arran del mar.
Ho dic jo, el Senyor.
"Senyor de l'univers"
és el meu nom.
19 Prepareu-vos a ser deportats,
habitants del país d'Egipte:
Memfis quedarŕ desolada,
incendiada, sense habitants.
20 Egipte és una vedella magnífica,
perň ja ve, ja ve un tŕvec
des del nord.
21 També els seus mercenaris
són com vedells d'engreix,
perň giren igualment l'esquena:
fugen plegats, no resisteixen,
perquč els arriba el dia de la desfeta,
el temps que els demanaran comptes.
22 Egipte s'esmuny silenciós
com la serp,
mentre ve qui avança amb força:
arriba amb destrals contra ell,
com qui abat els arbres.
23 El Senyor diu:
Talleu els seus boscos,
els seus boscos impenetrables.
Ho dic jo, el Senyor.
Són més nombrosos que les llagostes,
que no es poden comptar.
24 El país d'Egipte ha estat humiliat,
posat en mans del poble del nord.» 25 Diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: --Passaré comptes amb els déus i els reis d'Egipte: amb Amon, el déu de Tebes, amb el faraó i amb els qui confien en ell. 26 Els faré caure en mans de Nabucodonosor, rei de Babilňnia, i en mans dels seus oficials, que busquen de matar-los. Perň finalment Egipte tornarŕ a ser habitat com en temps antics. Ho dic jo, el Senyor.
Retorn dels israelites deportats
27 «Servent meu, Jacob, no temis.No tinguis por, Israel.
Jo t'allibero dels paďsos llunyans.
Salvo els teus fills
de la terra on són captius.
El poble de Jacob
tornarŕ i viurŕ tranquil,
descansarŕ sense que el pertorbin.
28 Servent meu, Jacob, no temis.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo sóc amb tu per salvar-te.
Faré desaparčixer totes les nacions
on t'havia dispersat.
A tu, perň, no et destruiré del tot.
Tan sols t'he corregit amb mesura,
perquč no et podia
tenir per innocent.»