El futur de Sedecies

1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor mentre Nabucodonosor, rei de Babilňnia, amb tot el seu exčrcit, i tots els pobles i regnes dominats per ell, combatien contra Jerusalem i contra totes les ciutats del voltant: 2 --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: Vés a trobar Sedecies, rei de Judŕ, i digues-li: "Aixň diu el Senyor: Faré caure aquesta ciutat en mans del rei de Babilňnia. Ell hi calarŕ foc 3 i tu no t'escaparŕs de les seves mans, sinó que serŕs capturat. Et portaran davant el rei de Babilňnia, et veurŕs amb ell, i ell et parlarŕ cara a cara. Anirŕs, doncs, a Babilňnia. 4 Malgrat tot, Sedecies, rei de Judŕ, escolta la paraula del Senyor. Aixň et diu el Senyor: No morirŕs víctima de l'espasa, 5 sinó de mort natural. Faran per tu la complanta dita de l'‘Ai, senyor!’, com s'ha fet sempre pels reis, els teus pares. I així com s'encenien fogueres en els seus enterraments, també s'encendran en honor teu. Ho dic jo, el Senyor." 6 El profeta Jeremies va comunicar tot aixň a Sedecies, rei de Judŕ, a Jerusalem, 7 mentre el rei de Babilňnia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judŕ: les places fortificades de Laquix i Azecŕ.

Alliberament dels esclaus

8 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que el rei Sedecies i tota la gent que hi havia a Jerusalem s'havien compromčs solemnement a proclamar l'alliberament dels esclaus: 9 tothom havia de deixar lliures els seus esclaus o esclaves hebreus, perquč cap jueu no tingués per esclaus els propis germans. 10 Tots els prohoms i tot el poble, que s'havien compromčs a deixar lliures els esclaus i les esclaves i a no mantenir-los més en l'esclavatge, ho van complir. 11 Perň més tard es van fer enrere. Tornaren a prendre els esclaus i les esclaves que havien alliberat i els van sotmetre novament a l'esclavatge, tant homes com dones. 12 Llavors Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula: 13 --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: El dia que us vaig treure d'Egipte, la terra on éreu esclaus, vaig fer una aliança amb els vostres pares. Els vaig dir: 14 "Si un germŕ hebreu es ven per esclau, l'has de deixar lliure l'any setč. Que et serveixi durant sis anys, perň després deixa'l lliure." Tot i aixň, els vostres pares no em van escoltar ni en van fer cas. 15 Últimament vosaltres us havíeu esmenat: davant meu, en el temple que porta el meu nom, us havíeu compromčs solemnement a proclamar cadascú la llibertat del seu proďsme, cosa que jo considero justa. 16 Perň després us heu fet enrere profanant així el meu nom. Cadascú ha tornat a prendre l'esclau o l'esclava que havia alliberat i els heu sotmčs novament a l'esclavatge, tant homes com dones. 17 »Ara, doncs, aixň diu el Senyor: Vosaltres no heu obeďt el meu precepte de proclamar cadascú la llibertat del seu germŕ, del seu proďsme. Jo, per tant, proclamo contra vosaltres la llibertat de l'espasa, la pesta i la fam: faré de vosaltres un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Ho dic jo, el Senyor. 18 Tots aquells qui han trencat la meva aliança i no han mantingut el compromís solemne que van prendre davant meu quan van fer el ritu de partir en dos trossos un vedell i de passar entre les dues meitats, 19 els prohoms de Judŕ i de Jerusalem, els alts funcionaris, els sacerdots i tota l'altra gent que ha passat entre les dues meitats del vedell, 20 a tots ells els faré caure en mans dels enemics que els volen matar: els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan dels seus cadŕvers. 21 A Sedecies, rei de Judŕ, i als seus prohoms, els faré caure en mans dels enemics que els volen matar, en mans de l'exčrcit del rei de Babilňnia, que ara s'estŕ retirant. 22 Jo donaré una ordre i ells tornaran per assaltar aquesta ciutat, se n'apoderaran i hi calaran foc. De les ciutats de Judŕ en faré un desert, no hi quedarŕ ningú. Ho dic jo, el Senyor.