1 Després que Nabucodonosor, rei de Babilňnia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judŕ, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judŕ, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l'un al costat de l'altre davant el temple del Senyor.2 En un dels cistells hi havia figues molt bones, tan bones com les figues primerenques, i a l'altre hi havia figues molt dolentes, tant que no es podien menjar.3 El Senyor em va dir: --Quč veus, Jeremies? Vaig respondre: --Figues: les bones són molt bones; perň les dolentes ho són tant, que no es poden menjar de tan dolentes.4 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula:5 --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: Així com dóna gust de mirar aquestes figues bones, jo també miraré amb benvolença els deportats de Judŕ al país dels caldeus, que jo mateix he expulsat d'aquesta ciutat.6 Posaré sobre ells la meva mirada benvolent i els faré tornar en aquesta terra, els reconstruiré per no enderrocar-los més i els plantaré per no arrencar-los més.7 Els obriré el cor perquč em coneguin: sabran que jo sóc el Senyor. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu: es convertiran a mi de tot cor.8 »En canvi, aixň diu el Senyor: Tractaré igual com figues que, de tan dolentes, no es poden menjar, Sedecies, rei de Judŕ, la seva cort i la resta dels habitants de Jerusalem, els que queden en aquest país i els que habiten al país d'Egipte.9 En faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu d'insults i de sŕtires, tema d'escarni i de malediccions pertot arreu on els dispersaré.10 Enviaré contra ells l'espasa, la fam i la pesta, fins que desapareixeran de la terra que jo els vaig donar, a ells i als seus pares.