1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
El Déu viu i els ídols
1 Gent d'Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça!Aixň diu el Senyor:
2 «No imiteu
el que fan els altres pobles.
No us alarmeu pels senyals celests,
encara que els pagans se n'alarmin.
3 Els costums dels pagans són absurds;
tallen un arbre del bosc,
el treballen i en fan una escultura,
4 la decoren amb or i plata
i l'asseguren amb claus,
a cops de martell,
perquč no faci moviment.
5 Aquests ídols
són com espantalls dels horts:
no parlen i, com que no caminen,
els han de portar a coll.
No els temeu:
no us faran ni bé ni mal.»
6 Ningú no és com tu, Senyor:
tu ets gran,
el teu nom és gran i poderós.
7 Qui no et respectaria,
rei de les nacions?
Tu sol et fas respectar.
Entre els savis del món
i entre tots els seus reialmes,
ningú no és com tu.
8 Tots ells, sense excepció,
són beneits i estúpids;
l'escola dels ídols
els fa durs com soques.
9 Importen plata batuda de Tarsis
i or d'Ufaz;
l'escultor i l'orfebre en fan estŕtues
revestides de porpra
vermella i violeta.
Tot aixň és l'obra dels savis!
10 El Senyor és Déu veritable,
el Déu viu, el rei etern.
Al seu embat tremola la terra,
les nacions no aguanten el seu enuig.
11 Digueu aixň a aquesta gent:
«Els déus que no han format
el cel i la terra
desapareixeran de la terra
i de sota el cel.»
12 Perň el Senyor ha fet la terra
amb el seu poder;
amb la seva saviesa
sosté els continents,
ha desplegat el cel
amb la seva intel·ligčncia.
13 Quan fa sentir el seu tro,
hi ha remor d'aigua en el cel,
fa pujar els núvols
de l'extrem de la terra,
amb els llamps desferma la pluja,
fa sortir els vents
dels seus amagatalls.
14 A tots aquells homes
els manca senderi:
els argenters s'avergonyiran
dels seus ídols,
perquč allň que han fos
és mentida, no té alč;
15 són coses absurdes,
un autčntic engany,
i desapareixeran quan el Senyor
passarŕ comptes.
16 Ell, possessió del poble de Jacob,
no és com aquests ídols:
és el creador de tot
i té Israel com a prňpia heretat.
El seu nom és
"Senyor de l'univers".»
Jerusalem, assetjada
17 Recull de terra el farcell,tu que vius en ple setge!
18 El Senyor anuncia aixň:
«Aquesta vegada llançaré amb la fona
els habitants d'aquest país,
d'un cop de mŕ els faré arribar
on ara apunto.»
Plany de la ciutat
19 Ai de mi! Quina desfeta!Se m'ha obert la ferida.
Jo pensava:
«Com podré suportar aquest mal!»
20 Sóc com una tenda devastada.
N'han arrencat totes les cordes:
els fills m'han abandonat,
no me'n queda cap.
Ja no em plantarŕ ningú la tenda,
no hi haurŕ qui n'alci la lona.
Plany del profeta
21 Els pastors eren uns necis,no consultaven el Senyor;
per aixň, com que no han tingut seny,
tot el ramat se'ls ha esgarriat.
22 Atenció, arriben notícies:
S'acosta una gran remor
del país del nord
que convertirŕ les viles de Judŕ
en un desert,
en un refugi de xacals.
23 Senyor, veig que l'home
no és amo de la seva conducta:
quan camina,
no orienta els seus passos.
24 Corregeix-me, Senyor,
perň amb mesura;
no amb enuig,
que no en quedaria res.
25 Aboca la teva indignació
sobre les nacions que no et coneixen,
sobre els pobles
que no invoquen el teu nom.
Han devorat els fills de Jacob:
els han devorat, els han consumit,
han devastat el seu país.