← Prejšnje Isaïes 62 Naslednje →

El Senyor, l'espňs de Jerusalem

1 Per amor de Sió no vull callar,
no vull reposar per Jerusalem
fins que el benestar no hi esclati
com la llum,
fins que no s'abrandi el seu triomf
com una torxa.
2 Els pobles veuran el teu benestar,
tots els reis contemplaran
la teva glňria.
Et donaran un nom nou
que el Senyor mateix designarŕ.
3 Serŕs una corona magnífica
a les mans del Senyor,
una diadema reial
a les mans del teu Déu.
4 No et diran més «Abandonada»
ni anomenaran el teu país «Desolació».
A tu et diran «Me l'estimo»,
i a la teva terra, «Té marit»,
perquč el Senyor t'estimarŕ,
i tindrŕ marit la teva terra.
5 Els teus fills et posseiran
com un jove posseeix la seva esposa.
El teu Déu s'alegrarŕ de tenir-te,
com el nuvi s'alegra de tenir la núvia.
6 Jerusalem, sobre les teves muralles
he apostat sentinelles,
que no callin ni de nit ni de dia.
Els qui feu al Senyor memňria d'ella,
no us en canseu,
7 no pareu d'insistir
fins que haurŕ restaurat Jerusalem,
fins que n'haurŕ fet
un cant de triomf per tota la terra.
8 El Senyor ho ha jurat
alçant la seva dreta
i el seu braç poderós:
«No tornaré a convertir el teu pa
en aliment dels teus enemics;
els estrangers no beuran més el vi
que tanta fatiga et costa.
9 Els qui seguen el blat
se'l menjaran
cantant lloances al Senyor,
els qui veremen la vinya
beuran el vi en els atris
del meu temple sant.»
10 Sortiu, sortiu de la vostra ciutat!
Assenyaleu el camí
al meu poble que torna.
Esplaneu, esplaneu la ruta,
aparteu-ne les pedres.
Alceu un estendard davant els pobles.
11 El Senyor fa sentir aquest missatge
fins a l'extrem de la terra:
«Digueu a la ciutat de Sió:
El teu salvador ja és aquí;
l'acompanya el fruit
de la seva victňria,
el precedeixen els seus trofeus.»
12 Els diran «Poble sant»,
«Redimits del Senyor».
I a tu, Jerusalem, et diran
«Predilecta»,
«Ciutat no abandonada».