1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Una salvació que dura per sempre
1 «Escolteu-me,els qui busqueu de ser salvats
i em cerqueu a mi, el Senyor!
Mireu de quina roca us han tallat,
de quina pedrera heu estat trets.
2 Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara, la qui us posŕ al món.
Ell era un home sol
quan el vaig cridar,
perň jo l'he beneďt i multiplicat.»
3 El Senyor té pietat de Sió,
té pietat de totes les seves ruďnes:
convertirŕ aquest desert en paradís,
aquesta estepa en el seu jardí.
L'ompliran crits de joia i d'alegria,
accions de grŕcies, músiques i cants.
4 «Poble meu, escolta'm a mi,
el Senyor!
Nació meva, estigues atenta!
Aviat sortirŕ de mi un decret,
una ordre meva
serŕ llum de tots els pobles.
5 S'acosta la meva victňria,
ja és en camí la meva salvació.
El meu braç poderós
governarŕ els pobles.
Els qui viuen lluny, a les illes,
esperen en mi,
confien en el poder del meu braç.
6 Alceu els ulls cap al cel
i mireu després a la terra:
el cel s'esvaeix com el fum,
la terra s'esfila com un vestit vell,
i els homes moren com mosques.
Perň la meva salvació
dura per sempre,
el meu triomf no fallarŕ.
7 »Escolta'm, poble,
tu saps que et salvo;
tu tens en el cor el meu decret:
no tinguis por
de les injúries dels homes,
no t'acovardeixis pels seus ultratges.
8 Acabaran com un vestit menjat
per la tinya,
com llana consumida per les arnes.
Perň el meu triomf dura per sempre,
la meva salvació, segles i segles.»
Déu tornarŕ a alliberar Israel
9 Desvetlla't, desvetlla't,revesteix-te de poder,
braç del Senyor!
Desvetlla't com abans,
com en temps antics.
żNo ets tu qui va esquarterar
el monstre Rahab
i va matar el Drac de la mar?
10 żNo ets tu qui va eixugar la mar,
les aigües abismals de l'oceŕ,
i en les fondŕries marines
va obrir un camí
perquč hi passessin
els qui havies alliberat?
11 Els redimits del Senyor retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Vindran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
12 «Sóc jo, el Senyor,
sóc jo qui us consola.
Per quč tens por, Sió,
d'homes mortals,
de simples humans
que valen tant com l'herba?
13 żNo recordes
que t'he creat jo, el Senyor,
jo que he desplegat el cel
i he posat els fonaments de la terra?
Tremoles de por tot el dia
davant la fúria de l'opressor,
com si fos capaç de destruir-te.
Perň, quč en queda, de la seva fúria?
14 Ben aviat, el qui anava ajupit
serŕ alliberat.
No morirŕ, no baixarŕ a la fossa,
i el pa no li mancarŕ mai més.
15 Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
Quan remoc la mar,
bramulen les onades.
El meu nom és "Senyor de l'univers".
16 T'he posat als llavis
les meves paraules,
t'he amagat a l'ombra de la meva mŕ
per plantar de nou el cel
i fonamentar la terra,
per dir a Sió: Ets el meu poble.»
Jerusalem no patirŕ més
17 Desvetlla't, desvetlla't,alça't, Jerusalem,
tu que has begut de mans del Senyor
la copa del seu enuig;
has begut fins a l'última gota
la copa que embriaga.
18 Dels fills que infantaves,
cap no et feia costat;
dels fills que criaves,
cap no et donava la mŕ.
19 T'han caigut al damunt
dues desgrŕcies:
destrossa i ruďna, fam i espasa.
Perň qui et planyia?
Qui et podia consolar?
20 Els teus fills, extenuats,
jeien a les cantonades,
com antílops atrapats al filat,
saciats de l'enuig del Senyor,
de l'escarment del teu Déu.
21 Escolta, doncs, Jerusalem,
la dissortada,
l'embriagada, i no pas de vi.
22 Aixň et fa saber el teu Senyor,
el teu Déu,
el defensor de la causa del seu poble:
«T'he pres de les mans
la copa que embriaga,
la copa del meu enuig,
i no en beurŕs mai més.
23 L'he passada als teus botxins,
que t'humiliaven i et deien:
"Ajeu-te, que et passarem
pel damunt!"
I tu els paraves l'esquena
com un enllosat,
com un carrer sota els peus
dels qui el trepitgen.»