1 Per aixň, deixem les primeres nocions sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres que porten la mort, la fe en Déu,2 l'ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern.3 Avancem, doncs, amb l'ajuda de Déu.4 N'hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l'efusió de l'Esperit Sant5 i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat,6 perň després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l'omplen d'injúries.7 Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dóna plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu;8 en canvi, la terra que dóna cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleďda, i acabarŕ consumida pel foc.9 Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació.10 Déu, que és just, no oblidarŕ tot el que heu fet, és a dir, l'amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present.11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l'esperança fins a la fi.12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constŕncia han rebut les promeses en heretat.
La promesa de Déu, realitzada en Jesús
13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix14 dient: T'ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendčncia.15 Abraham esperŕ sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa.16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquč volia mostrar als qui havien d'heretar-la que la seva decisió era irrevocable.18 Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Grŕcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens ofereix.19 Aquesta esperança, que posseďm com una ŕncora segura i ferma, ha penetrat més enllŕ de la cortina del lloc santíssim.20 Allŕ, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.