1 Va tocar el cinquč ŕngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou dels abismes;2 ell el va obrir i en va pujar una fumarada com la d'una gran fornal, que va enfosquir el sol i l'aire.3 Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s'escamparen per tota la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins,4 perň els van ordenar que no fessin mal ni a l'herba ni a la vegetació ni als arbres: tan sols podien picar els homes que no portessin al front la marca de Déu.5 Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins.6 Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir perň la mort s'apartarŕ d'ells.7 Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra; duien al cap una mena de corones d'or i tenien la cara com de persones humanes,8 cabellera de dona i dents de lleó.9 Portaven unes cuirasses d'acer, i el brogit de les seves ales era com el d'una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla.10 Com els escorpins, duien cues amb fiblons, que havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos.11 El seu rei és l'ŕngel dels abismes, anomenat Abadon en hebreu i Apol·liont en grec.12 El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més.
La sisena trompeta
13 Va tocar el sisč ŕngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l'altar d'or que hi ha al davant de Déu,14 i deia al sisč ŕngel que acabava de tocar: --Deslliga els quatre ŕngels encadenats vora l'Eufrates, el gran riu.15 Llavors foren deslligats els quatre ŕngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any, perquč matessin la tercera part dels homes.16 El seu exčrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall: així vaig sentir que ho proclamaven.17 Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de color de foc, de jacint i de sofre; els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum.18 Una tercera part dels homes va morir d'aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls.19 El poder dels cavalls era, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal.20 Els homes que quedaven, els qui no van morir d'aquelles plagues, no abandonaren els déus que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d'or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar;21 i tampoc no van deixar de cometre assassinats i maleficis, immoralitats i robatoris.