1 Aleshores el rei s'estremí, va pujar dalt a la cambra del portal de la ciutat i va esclatar en plors. I caminava amunt i avall tot cridant: --Fill meu! Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, Absalom, fill meu!2 Van comunicar a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom.3 Aquell dia, la victňria es va convertir en dol per a tot l'exčrcit, perquč s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.4 Els soldats, aquell dia, van entrar d'amagat a la ciutat, avergonyits com un exčrcit que ha fugit de la batalla.5 El rei s'havia cobert la cara i cridava amb veu forta: --Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!6 Llavors Joab va entrar a la cambra i digué al rei: --Avui cobreixes de vergonya tots els teus soldats, que t'acaben de salvar la vida, tant a tu com als teus fills i filles, dones i concubines.7 Estimes els qui t'odien i odies els qui t'estimen. Avui deixes ben clar que, per a tu, no hi ha ni generals ni soldats. Ara veig que si avui Absalom fos viu i tots nosaltres morts, tu ho trobaries bé.8 Aixeca't i surt a dir unes paraules sentides als teus combatents. Et juro pel Senyor que, si no ho fas, no n'hi haurŕ cap que passi aquesta nit amb tu! Aquesta fóra la pitjor situació de totes les que has passat des de jove fins ara.9 Llavors el rei es va alçar i anŕ a asseure's al portal. Entre els soldats va córrer la notícia: --El rei s'ha assegut al portal! I tots van acudir-hi. Els d'Israel, partidaris d'Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.
Retorn triomfal de David a Jerusalem
10 I, per totes les tribus d'Israel, la gent discutia dient: --El rei ens havia alliberat de les mans dels nostres enemics i ens havia salvat del poder dels filisteus, i ara ha hagut de fugir del país per escapar-se d'Absalom.11 Perň Absalom, a qui havíem ungit perquč ens governés, ha mort en la batalla. Quč esperem, doncs, a fer tornar el rei?12 Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar: --Aneu a parlar amb els ancians de Judŕ i, de part meva, digueu-los: "żSereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oďda d'ell?13 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. żSereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?"14 Després digueu a Amassŕ: "żNo ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no et faig general en cap del meu exčrcit, en comptes de Joab."15 David va moure així el cor de tot Judŕ, com si fossin un sol home, i van invitar el rei a tornar, amb tots els seus partidaris.16 Camí de tornada, el rei va arribar al Jordŕ. Els de Judŕ havien anat a Guilgal a rebre el rei i ajudar-lo a travessar el riu.17 Ximí, fill de Guerŕ, el benjaminita de Bahurim, va afanyar-se també a baixar amb els homes de Judŕ per rebre David.18 L'acompanyaven mil benjaminites i Sibŕ, l'administrador de la casa de Saül, amb els seus quinze fills i els seus vint mossos. Ells es van llançar dintre el Jordŕ davant el rei19 per fer travessar l'embarcació que portava la família reial i per complir tot el que el rei manés. Així que el rei hagué passat el Jordŕ, Ximí, fill de Guerŕ, se li va tirar als peus20 i li va dir: --Que el meu senyor no em tingui en compte la culpa i no es recordi del meu mal comportament el dia que el meu senyor, el rei, sortia de Jerusalem. Que el rei no em guardi rancor!21 Aquest servent teu reconeix que va pecar, perň per aixň avui he estat el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre el rei, el meu senyor.22 Abisai, fill de Seruiŕ, va intervenir-hi dient: --żÉs aquesta una raó per a no matar Ximí, ell que va maleir l'ungit del Senyor?23 Perň David va respondre: --Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruiŕ! Per quč us poseu avui a fer d'acusadors? żEs pot matar algú a Israel justament avui? żNo sé de cert que avui jo sóc rei d'Israel?24 El rei va dir a Ximí: --No morirŕs. I li ho va jurar.
David fa les paus amb Mefibóixet
25 També Mefibóixet, nét de Saül, havia baixat a rebre David. No s'havia rentat els peus, ni s'havia arreglat la barba, ni s'havia canviat de roba, des del dia que el rei havia sortit de Jerusalem fins ara, que hi retornava feliçment.26 Quan va arribar allŕ on era el rei, aquest li digué: --Per quč no vas venir amb mi, Mefibóixet?27 Ell respongué: --Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: "Ensella'm la somera, que hi muntaré i me n'aniré amb el rei", perquč el teu servent és esguerrat.28 Perň ell em va calumniar davant el rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l'ŕngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli millor.29 Tota la casa del meu pare, no érem més que reus de mort als ulls del meu senyor, el rei, i tanmateix tu em vas admetre a menjar a la teva taula. Quin dret tinc, doncs, a reclamar ara al rei?30 El rei li va respondre: --No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibŕ us partireu les possessions.31 Mefibóixet va dir al rei: --Que ell s'ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.
David recompensa Barzil·lai
32 Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordŕ per acomiadar-se del rei allŕ mateix.33 Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquč era un home molt ric.34 El rei va dir a Barzil·lai: --Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.35 Barzil·lai va respondre al rei: --Quants anys de vida em queden, perquč pugi ara amb el rei a Jerusalem?36 Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una cŕrrega inútil per al meu senyor, el rei.37 El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordŕ. Quina recompensa m'ha de donar el rei?38 Permet, doncs, que me'n torni i que mori a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Aquí tens el meu fill Quimham: que vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli millor.39 El rei li va dir: --Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t'ho concediré.40 Tot l'exčrcit va passar el Jordŕ. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se'n tornŕ a casa seva.41 El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judŕ, i la meitat dels d'Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu.42 Llavors tots els homes d'Israel van presentar-se al rei per dir-li: --Com és que els nostres germans de Judŕ t'han acaparat per fer-te passar el Jordŕ a tu, la teva família i tots els homes que t'acompanyen?43 Tots els homes de Judŕ van replicar als d'Israel: --És que el rei és parent nostre. No us indigneu, que ni hem menjat res que ens hagi donat el rei ni n'hem tret cap profit.44 Els d'Israel van replicar als de Judŕ: --Nosaltres tenim deu vegades més de drets que vosaltres sobre el rei, i fins i tot sobre David mateix: tenim més drets que vosaltres. Per quč ens menyspreeu? żNo vam ser els primers a parlar de fer tornar el rei? Les paraules de la gent de Judŕ havien estat encara més dures que les paraules de la gent d'Israel.