1r Macabeus 1
Naslednje →
Preŕmbuls (1-2)
Alexandre el Gran
1 Alexandre el Gran, fill del rei Filip, va sortir de Macedňnia, el seu país, i després de diverses campanyes derrotŕ Darius, rei dels perses i dels medes. Primer de tot li va prendre el domini que tenia sobre els territoris grecs. 2 Alexandre va lliurar moltes batalles, conquerí ciutats fortificades i en féu executar els reis. 3 Va recórrer la terra d'un cap a l'altre saquejant nombroses nacions. I un cop sotmčs el món sencer al seu domini, es tornŕ arrogant i orgullós. 4 Amb l'exčrcit fort i poderós que havia reclutat, dominŕ paďsos i nacions amb els seus sobirans, i els obligava a pagar-li tribut. 5 Després de tantes gestes va caure malalt. Sentint-se morir, 6 convocŕ els oficials més il·lustres que s'havien educat amb ell des de petit i, vivint encara, els va repartir el seu regne. 7 Alexandre va morir quan feia dotze anys que era rei, 8 i cada general va prendre possessió del país assignat. 9 A la seva mort, tots es feren coronar reis, i els seus successors van fer com ells durant molts anys, causant innombrables mals arreu del món.Antíoc IV Epífanes imposa els costums grecs a Israel
(2Ma 4,7-17)
10 D'aquests reis va brotar-ne un plançó impiu: Antíoc Epífanes, fill del rei Antíoc. Havia estat ostatge a Roma i pujŕ al tron l'any cent trenta-set de l'era dels grecs. 11 En aquell temps van sorgir a Israel jueus que s'apartaven de la Llei de Moisčs i que n'arrossegaven molts dient: «Vinga, pactem amb les nacions veďnes. Mireu les calamitats que ens han caigut al damunt d'ençŕ que ens n'hem apartat.» 12 La proposta va agradar a la gent, 13 i alguns del poble es van apressar a acudir al rei. I el rei va autoritzar-los a adoptar els costums de les nacions paganes. 14 Així van construir a Jerusalem un gimnŕs a l'estil dels pagans 15 i es feien dissimular la circumcisió. Apostataven de l'aliança santa per associar-se als pagans i, d'aquesta manera, es venien a la maldat.Antíoc IV envaeix Egipte
16 Un cop consolidat el seu reialme, Antíoc va concebre el projecte de ser rei d'Egipte i unificar tots dos regnes en la seva persona. 17 Va entrar a Egipte amb un gran exčrcit, amb carros i elefants, i amb un gran estol. 18 Lliurada la batalla, el rei d'Egipte, Ptolemeu, es va batre en retirada i va fugir deixant nombroses baixes. 19 Antíoc ocupŕ les places fortes d'Egipte i saquejŕ tot el país.Saqueig del temple de Jerusalem
(2Ma 5,11-21)
20 L'any cent quaranta-tres, Antíoc, després de derrotar els egipcis, tornŕ enrere i va pujar contra Israel i contra Jerusalem amb el seu gran exčrcit. 21 Va entrar ple d'insolčncia al santuari i se n'endugué l'altar d'or i el canelobre amb tots els seus accessoris, 22 la taula dels pans d'ofrena, els gerrets de les libacions, les calderetes i els encensers d'or, el cortinatge i les corones. També féu arrencar tota la decoració d'or de la façana del santuari. 23 Va prendre encara la plata, l'or i els objectes preciosos i s'apoderŕ de tots els tresors amagats que va trobar. 24 S'ho endugué tot i se'n tornŕ al seu país, després de vessar molta sang i de pronunciar insolčncies intolerables.25 Un gran plany per Israel
s'estengué arreu del territori.
26 Gemegaven els governants
i els ancians,
les noies i els joves defallien,
es desfigurava
la bellesa de les dones.
27 El nuvi entonava complantes
i la núvia seia endolada
a la cambra nupcial.
28 El país s'estremia
pels seus habitants
i tot el casal de Jacob
quedava cobert de vergonya.
Construcció de la ciutadella de Jerusalem
(2Ma 5,24-26)
29 Al cap de dos anys, el rei va enviar el cap del fisc als pobles de Judŕ. Es presentŕ a Jerusalem amb un gran exčrcit 30 i s'adreçŕ als seus habitants amb falses paraules de pau. La gent se'n va fiar. Perň, de sobte, ell va llançar l'exčrcit contra la ciutat i el desastre fou enorme: molts israelites van ser morts.31 Va saquejar la ciutat i va calar-hi foc;
enderrocŕ les cases i tota la muralla;
32 s'endugué captives
les dones i les criatures
i s'apoderŕ del bestiar.
33 Després va fortificar
la ciutat de David
amb una muralla alta i sňlida,
amb grans torres,
i la convertí en la seva ciutadella.
34 Va instal·lar-hi
una gentussa pecadora,
homes que vivien al marge de la Llei,
i s'hi feren forts.
35 Aquests homes van emmagatzemar-hi
armes i queviures,
hi guardaven el botí
que havien arreplegat a Jerusalem:
així la convertiren
en un parany perillós.
36 Va ser una amenaça contra el temple,
un adversari cruel i constant
per a Israel.
37 Vessaren sang innocent al santuari
i el van profanar.
38 Els habitants de Jerusalem
hagueren de fugir
per culpa d'aquella gent.
Jerusalem esdevingué
una colňnia d'estranys,
estranya ella mateixa
als seus propis fills.
Els qui l'habitaven la van abandonar,
39 el seu santuari quedŕ desolat
com un desert,
les seves festes es convertiren en dol,
els seus dissabtes, en escarni,
el seu honor, en menyspreu.
40 La seva deshonra igualŕ
l'antiga glňria.
La seva grandesa es tornŕ dol.
Antíoc IV prohibeix la religió dels jueus
(2Ma 6,1-11)
41 El rei imposŕ per decret que en tot el seu regne tots els pobles en formessin un de sol 42 i que cada un renunciés als costums propis. Totes les nacions paganes van acatar l'ordre del rei. 43 Fins i tot molts israelites van adoptar de bon grat la religió oficial: oferien sacrificis als ídols i profanaven el dissabte. 44 El rei va enviar missatgers a Jerusalem i als pobles de Judŕ amb ordres escrites que obligaven els seus habitants a adoptar uns usos estranys al país: 45 es prohibia d'oferir en el santuari holocaustos i altres sacrificis i libacions; s'ordenava que fossin profanats els dissabtes i les festes 46 i que el santuari i els objectes consagrats a Déu quedessin impurs. 47 Els jueus havien de construir altars, santuaris i temples per als ídols, sacrificar porcs i altres animals impurs, 48 deixar els seus fills sense circumcidar i fer-se detestables ells mateixos amb tota mena de prŕctiques impures i de profanacions, 49 fins al punt d'oblidar la Llei de Moisčs i capgirar-ne totes les prescripcions. 50 Qui no acatés l'ordre del rei seria condemnat a mort. 51 En aquests mateixos termes va escriure el rei a tot el reialme. Va designar inspectors que vigilessin tot el poble jueu i ordenŕ que s'oferissin sacrificis pagans en tots i cada un dels pobles de Judŕ. 52 Molts del poble abandonaven la Llei de Moisčs i col·laboraven amb aquells inspectors. La maldat que obraven en tot el país 53 obligava els israelites fidels a refugiar-se en tots els amagatalls que tenien.