1 Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau amb Déu grŕcies a nostre Senyor Jesucrist.2 Per ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta grŕcia que ja posseďm en ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glňria de Déu.3 Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquč sabem que la tribulació engendra pacičncia;4 la pacičncia, virtut provada; la virtut provada, esperança.5 I l'esperança no enganya, perquč Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.6 Perquč, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents.7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo.8 Perň Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquč Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.9 Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la sang de Crist, serem salvats del cŕstig grŕcies al mateix Crist.10 Perquč, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats grŕcies a la seva vida.11 Més encara: grŕcies a nostre Senyor Jesucrist, que ara ens ha reconciliat, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.
Adam i Crist
12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrŕ també la mort; i així la mort s'ha estčs a tots els homes, ja que tots han pecat.13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat.14 Tot i aixň, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisčs, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.15 Perň el do no té comparació amb la falta, perquč si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estčs sobre tots la grŕcia de Déu i el do de la grŕcia que ve per un sol home, Jesucrist.16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüčncies del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos.17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundŕncia de grŕcia i el do de la justícia viuran i regnaran grŕcies a un de sol, Jesucrist.18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estčs a tots els homes, també, perquč ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida.19 Així com per la desobedičncia d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obedičncia d'un de sol tots seran fets justos.20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüčncia, van augmentar les faltes; perň on abundŕ el pecat, sobreabundŕ la grŕcia,21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la grŕcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.