Amor del Senyor pel seu poble
1 Diu el Senyor:«Quan Israel era un noi
me'l vaig estimar,
d'Egipte vaig cridar el meu fill.
2 Perň ell és d'aquells
que, com més els crides,
més se te'n van:
oferien sacrificis als Baals,
cremaven ofrenes als ídols.
3 Jo mateix vaig ensenyar
Efraďm a caminar
agafant-lo pels braços,
perň ells no han reconegut
que jo els he guarit.
4 Jo els atreia cap a mi
amb llaços d'afecte i amor.
Feia com qui aixeca un jou del coll
i deixa lliure la boca,
m'acostava cap a ell
i li donava menjar.
5 »No tornarŕ al país d'Egipte,
perň el rei d'Assíria el dominarŕ,
perquč no han volgut tornar a mi.
6 La guerra farŕ estralls
a les seves ciutats:
esbotzarŕ les barres de les portes
i els engolirŕ
per culpa de les seves intrigues.
7 Els del meu poble s'aferren
a la seva apostasia.
Els exhorten a mirar cap al cel,
perň cap d'ells no es redreça.
8 »Efraďm, com t'he de tractar?
żT'haig d'abandonar, Israel?
żHaig de tractar-te com Admŕ?
żHe de deixar-te com Seboďm?
Aixň em trasbalsaria el cor,
s'encendria la meva pietat.
9 No cediré a la meva indignació,
no tornaré a destruir Efraďm,
perquč jo sóc Déu i no un home,
sóc el Sant, present enmig teu:
no sóc dels qui es passegen
d'ací d'allŕ!
10 Vindran darrere meu,
i jo, el Senyor, rugiré com un lleó;
rugiré, i els meus fills
vindran de ponent.
11 Vindran des d'Egipte, com ocells,
com coloms des del país d'Assíria,
i els faré viure a casa seva.
Ho dic jo, el Senyor.»