1 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué:2 --Ordena als israelites que treguin fora del campament tots els leprosos, els homes malalts de pčrdua seminal o les dones que tenen pčrdues de sang i els qui siguin ritualment impurs pel contacte amb un cadŕver.3 Siguin homes o dones, allunyeu-los, perquč no profanin el campament, on jo habito enmig d'ells.4 Els israelites van complir l'ordre que el Senyor havia donat a Moisčs i els tragueren fora del campament.
Restitucions
5 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué:6 --Comunica aixň als israelites: Si un home o una dona falta contra una altra persona defraudant-la, defrauda el Senyor i, per tant, és culpable davant d'ell.7 Haurŕ de confessar la falta comesa i restituir a la persona perjudicada l'equivalent al perjudici causat, amb un recŕrrec de la cinquena part.8 Si la persona perjudicada ja ha mort i no ha deixat cap parent prňxim al qual el culpable pugui fer la restitució, ho restituirŕ al Senyor, és a dir, al sacerdot, i portarŕ a més un moltó amb el qual el sacerdot oferirŕ el sacrifici d'expiació per aquell qui ha comčs la falta.9 »La part reservada de les ofrenes sagrades que els israelites presenten al sacerdot és per a ell.10 Les ofrenes sagrades de cadascú li pertanyen; tot allň que cadascú dóna al sacerdot és per a ell.
Gelosia
11 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué:12 --Comunica aixň als israelites: Si una dona casada s'ha portat malament i ha estat infidel al seu marit13 jaient amb un altre home, i ha quedat legalment impura, perň el marit no ho sap, ni hi ha cap prova contra ella, ni ha estat sorpresa en adulteri,14 potser el marit es posarŕ gelós i sospitarŕ que la seva dona hagi quedat legalment impura. Perň també pot ser que el marit es posi gelós i sospiti de la seva dona sense que ella sigui legalment impura.15 En qualsevol d'aquests dos casos, el marit durŕ la seva dona al sacerdot i presentarŕ per ella una ofrena de tres quilos de farina d'ordi; perň no hi tirarŕ oli ni hi posarŕ encens al damunt, perquč és una ofrena de gelosia, és a dir, una ofrena per a aclarir una possible culpa.16 »El sacerdot farŕ que la dona s'acosti i es quedi dreta davant el Senyor.17 Després posarŕ aigua sagrada en un atuell de terrissa, prendrŕ pols de terra del tabernacle i la tirarŕ a dins de l'aigua.18 Davant el Senyor deslligarŕ els cabells de la dona i li posarŕ a les mans l'ofrena de gelosia per a aclarir una possible culpa. El sacerdot tindrŕ a la mŕ l'aigua amarga de la maledicció19 i conjurarŕ la dona dient-li: "Si no ha jagut cap home amb tu ni has quedat legalment impura portant-te malament amb el teu marit, que aquesta aigua amarga de la maledicció no et faci cap mal."20 Després el sacerdot la tornarŕ a conjurar i li dirŕ: "Perň si has quedat impura portant-te malament amb el teu marit i jaient amb un altre home,21 que el Senyor torni estčril el teu si i s'infli el teu ventre, de manera que, enmig del teu poble, la gent es valgui del teu nom en les imprecacions i les malediccions;22 que aquesta aigua de maledicció entri a les teves entranyes per inflar-te el ventre i fer estčril el teu si." La dona respondrŕ: "Amén, amén."23 »El sacerdot escriurŕ en un full aquestes malediccions i després les esborrarŕ a dins de l'aigua amarga.24 Abans de fer beure a la dona l'aigua amarga de la maledicció, abans que aquesta aigua li entri a dintre,25 el sacerdot prendrŕ de les mans de la dona l'ofrena de gelosia, la presentarŕ davant el Senyor i la portarŕ a l'altar.26 Prendrŕ un grapat de l'ofrena de farina i la cremarŕ a l'altar com a ofrena de memorial. Després farŕ beure l'aigua a la dona.27 Llavors, si ella havia quedat impura per una infidelitat al seu marit, quan aquesta aigua de la maledicció li entri a dintre, li produirŕ amargor, el seu ventre s'inflarŕ i el seu si es tornarŕ estčril i, enmig del poble, la gent es valdrŕ del seu nom per a maleir.28 Perň si la dona no té aquella impuresa, serŕ lliure de culpa i podrŕ tenir descendčncia.29 »Aquesta és la llei de la gelosia referent a la dona que ha quedat impura per una infidelitat al seu marit,30 o referent al marit que s'ha posat gelós i sospita de la seva dona: el marit la farŕ comparčixer davant el Senyor, i el sacerdot complirŕ amb ella totes les prescripcions d'aquesta llei.31 El marit serŕ lliure de culpa, i la dona, si havia faltat, es carregarŕ el pes de la seva culpa.