1 Al cap d'uns quants dies, Jesús entrŕ novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,2 i s'hi aplegŕ tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre.4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.5 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític: --Fill, et són perdonats els pecats.6 Hi havia allŕ asseguts uns mestres de la Llei que pensaven:7 «Com és que aquest parla així? Aixň és una blasfčmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»8 A l'instant, Jesús s'adonŕ que pensaven així i els digué: --Per quč penseu aixň dins vostre?9 Quč és més fŕcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"?10 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític:11 --T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.12 Ell s'aixecŕ, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glňria a Déu. Deien: --No havíem vist mai res de semblant.
13 Jesús tornŕ a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava.14 Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: --Segueix-me. Ell s'aixecŕ i el va seguir.15 Després es posŕ a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien.16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles: --Com és que menja amb els publicans i els pecadors?17 Jesús ho va sentir i els digué: --El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
18 Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren: --Per quč els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?19 Jesús els respongué: --żPoden dejunar els convidats a noces mentre l'espňs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar.20 Perň ja vindrŕ el temps que l'espňs els serŕ pres, i aquell dia sí que dejunaran.21 »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros.22 I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
23 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues.24 Els fariseus li van dir: --Mira, per quč fan en dissabte aixň que no és permčs?25 Jesús els respon: --żNo heu llegit mai quč va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell?26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.27 I els deia: --El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte.28 Per aixň el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte.