1 »Aquesta és la llei del sacrifici de reparació. És cosa molt sagrada.2 »La víctima oferta com a sacrifici de reparació serŕ degollada en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. El sacerdot aspergirŕ amb la sang els quatre costats de l'altar.3 Acabat oferirŕ al Senyor totes les parts greixoses de la víctima: la cua, el greix que cobreix el ventre,4 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons.5 El sacerdot ho cremarŕ a l'altar; serŕ consumit pel foc en honor del Senyor. És un sacrifici de reparació.6 Tots els homes i nois pertanyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d'aquest sacrifici, perň la menjaran en un lloc sagrat. És cosa molt sagrada.7 »Tant per al sacrifici de reparació com per al sacrifici pel pecat, la llei és la mateixa: la carn de la víctima és per al sacerdot que fa el ritu d'expiació.8 »Quan algú ofereixi un holocaust, la pell de la víctima serŕ per al sacerdot.9 També serŕ per al sacerdot que l'ofereixi l'ofrena de farina, tant si és cuita al forn com si és preparada en una cassola o a la planxa.10 Tota altra ofrena de farina, pastada amb oli o sense, serŕ per a qualsevol dels descendents d'Aaron, sigui qui sigui.
f. Sacrificis de comunió
11 »Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferts al Senyor:12 »Si és un sacrifici d'acció de grŕcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense llevat pastades amb oli, tortells sense llevat untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli.13 Amb la víctima del sacrifici de comunió ofert en acció de grŕcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb llevat.14 De cada mena d'aquests pastissos se'n reservarŕ un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurŕ fet l'aspersió amb la sang de la víctima oferta en sacrifici de comunió.15 La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de grŕcies s'ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l'endemŕ.16 »Si la víctima s'ofereix en compliment d'un vot o com a ofrena voluntŕria, s'ha de menjar el mateix dia que és oferta, perň el que sobri es pot menjar l'endemŕ.17 Si el tercer dia encara quedava carn del sacrifici, s'haurŕ de cremar.18 Perň si aquest dia algú encara menja carn del seu sacrifici de comunió, el Senyor no es complaurŕ en l'ofrena ni la tindrŕ en compte, perquč aquesta carn és com si fos carronya. Si algú en menja, portarŕ el pes de la seva culpa.19 »La carn que haurŕ tocat alguna cosa impura no es podrŕ menjar; s'ha de cremar. Quant a la carn del sacrifici, tota persona que estigui en estat de puresa ritual en podrŕ menjar.20 Perň si algú que es troba ritualment impur menjava carn d'un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serŕ exclňs del seu poble.21 »Tothom qui ha tocat alguna cosa impura, sigui una impuresa humana, un animal impur o qualsevol bestiola impura, i després menja carn d'un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serŕ exclňs del seu poble.
g. Prohibició de menjar greix i sang
22 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué:23 --Comunica aixň als israelites: »No mengeu mai greix de toro, d'ovella o de cabra.24 El greix d'un animal mort naturalment o destrossat per una bčstia salvatge pot servir per a qualsevol ús, perň de cap manera no en menjareu.25 Si algú menjava greix d'algun dels animals presentats com a ofrena per a ser cremada en honor del Senyor, serŕ exclňs del seu poble.26 »A tot arreu on habitareu, no heu de menjar mai sang, ni d'ocells ni d'altres animals.27 Perquč tothom qui mengi gens de sang serŕ exclňs del seu poble.
h. Porció reservada als sacerdots
28 El Senyor va parlar encara a Moisčs. Li digué:29 --Comunica aixň als israelites: »Qui presenti al Senyor un sacrifici de comunió, li ha d'oferir la part de víctima que li correspon.30 Presentarŕ amb les seves mans la part destinada al Senyor, és a dir, el greix i el pit. Posarŕ el greix damunt el pit i l'oferirŕ davant el Senyor.31 El sacerdot cremarŕ el greix a l'altar, perň el pit serŕ per a Aaron i els seus descendents.32 Dels vostres sacrificis de comunió presenteu també la cuixa dreta de la víctima, i després doneu-la al sacerdot.33 Aquesta cuixa és per al descendent d'Aaron que haurŕ ofert la sang i el greix del sacrifici de comunió.34 Perquč jo, el Senyor, dels sacrificis de comunió que els israelites m'ofereixen, prenc el pit que em presenten i la cuixa reservada, i els dono al sacerdot Aaron i als seus descendents. És una prescripció perpčtua per als israelites.35 »De les ofrenes cremades al foc en honor del Senyor, aquesta és la part que pertany a Aaron i als seus descendents, des del dia que el Senyor els va consagrar per al seu servei sacerdotal.36 Aixň és el que el Senyor ordenŕ als israelites que donessin als sacerdots, quan els va consagrar. És una institució perpčtua que passarŕ de pares a fills.
Recapitulació
37 Aquestes són les lleis de l'holocaust i de l'ofrena de farina, dels sacrificis pel pecat o de reparació, de l'ofrena de consagració sacerdotal i dels sacrificis de comunió.38 El Senyor les va donar a Moisčs a la muntanya del Sinaí el dia que, estant al desert del Sinaí, ordenŕ als israelites que li presentessin les seves ofrenes.