L'ofrena d'una viuda pobra
(Mc 12,41-44)
1 Llavors Jesús alçŕ la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. 2 Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, 3 i digué: --Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. 4 Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure. Jesús anuncia la destrucció del temple
(Mt 24,1-2; Mc 13,1-2)
5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: 6 --De tot aixň que veieu, vindran dies que no en quedarŕ pedra sobre pedra; tot serŕ enderrocat. Començament de les calamitats
(Mt 24,3-14; Mc 13,3-13)
7 Llavors li preguntaren: --Mestre, żquan passarŕ tot aixň i quin serŕ el senyal que estŕ a punt de succeir? 8 Ell digué: --Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que aixň succeeixi primer, perň la fi no vindrŕ de seguida. 10 Després els va dir: --Un poble s'alçarŕ contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurŕ grans terratrčmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. 12 »Perň abans de tot aixň us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparčixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. 13 Serŕ una ocasió de donar testimoni. 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüčncia i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serŕ capaç de resistir o de contradir. 16 Sereu traďts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. 17 Tothom us odiarŕ per causa del meu nom. 18 Perň no es perdrŕ ni un de sol dels vostres cabells. 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida! La gran tribulació
(Mt 24,15-21; Mc 13,14-19)
20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. 21 Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, 22 perquč haurŕ vingut el temps que Déu li demanarŕ comptes, i tot allň que diuen les Escriptures es complirŕ. 23 Ai de les qui esperin un fill o el criďn aquells dies! Perquč caurŕ una gran calamitat sobre el país i s'estendrŕ l'odi contra aquest poble: 24 moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serŕ trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit. La vinguda del Fill de l'home
(Mt 24,29-31; Mc 13,24-27)
25 »Després hi haurŕ senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirŕ de por i d'ansietat pel que succeirŕ arreu de la terra, perquč fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvolamb gran poder i majestat. 28 Quan tot aixň comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta. La lliçó de la figuera
(Mt 24,32-35; Mc 13,28-31)
29 I els digué una parŕbola: --Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. 31 Igualment, quan veureu que succeeix tot aixň, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. 32 Us asseguro que no passarŕ aquesta generació sense que tot aixň hagi succeďt. 33 El cel i la terra passaran, perň les meves paraules no passaran. Exhortació a vetllar
34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquč de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurŕ sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquč us pugueu escapar de tot aixň que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home. 37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, perň després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 De bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.