1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: --Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Parŕbola de l'ovella perduda
3 Jesús els va proposar aquesta parŕbola:4 --Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, żno deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?5 I quan l'ha trobada, żno se la posa a les espatlles ple d'alegria6 i, arribant a casa, convida els amics i els veďns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?7 »Igualment jo us dic que en el cel hi haurŕ més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
Parŕbola de la dracma perduda
8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, żno encén una llŕntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba?9 I quan l'ha trobada, żno convida les amigues i veďnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els ŕngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
Parŕbola del fill prňdig
11 I digué encara: --Un home tenia dos fills.12 Un dia, el més jove digué al pare: »--Pare, dóna'm la part de l'herčncia que em toca. »Ell els va repartir els béns.13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyŕ. »Un cop allí, dilapidŕ la seva fortuna portant una vida dissoluta.14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començŕ a passar necessitat.15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'enviŕ als seus camps a pasturar porcs.16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, perň ningú no li'n donava.17 Llavors reflexionŕ i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."20 I se n'anŕ a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besŕ.21 El fill li digué: »--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.22 »Perň el pare digué als seus criats: »--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandŕlies,23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,24 perquč aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho.25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls26 i cridŕ un dels criats per preguntar-li quč era allň.27 Ell li digué: »--El teu germŕ ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.28 »El germŕ gran s'indignŕ i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.29 Perň ell li respongué: »--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.31 »El pare li contestŕ: »--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.32 Perň calia celebrar-ho i alegrar-se, perquč aquest germŕ teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.