1 El territori assignat per sorts a la tribu de Manassčs, el primogčnit de Josep, va ser aquest: a Maquir, el primogčnit de Manassčs i pare de Galaad, que era guerrer, li van tocar Galaad i Basan.2 També als altres clans descendents de Manassčs els va tocar un territori. Aquests clans eren el d'Abičzer, el d'Hélec, el d'Asriel, el de Xčquem, el d'Héfer i el de Xemidŕ, és a dir, els descendents de Manassčs, fill de Josep.3 Selofhad, fill d'Héfer i nét de Galaad, que era fill de Maquir i nét de Manassčs, no va tenir fills, sinó tan sols filles. Aquestes es deien Mahlŕ, Noŕ, Hoglŕ, Milcŕ i Tirsŕ.4 Un dia es van presentar al sacerdot Eleazar, a Josuč, fill de Nun, i als principals del poble, tot reclamant: --El Senyor va manar a Moisčs de donar-nos una heretat entre els nostres germans. Llavors, complint l'ordre del Senyor, els van assignar una heretat entre els seus germans.5 Així, a la tribu de Manassčs li van assignar deu parts més de territori, a més de Galaad i de Basan, regions situades a l'est del Jordŕ,6 ja que les filles de Manassčs van rebre una heretat entre els seus germans. I la regió de Galaad fou per als altres descendents de Manassčs.7 La frontera de Manassčs anava des d'Aixer a Micmetat, enfront de Siquem, i seguia cap al sud a Jaixib-Entapúah.8 El territori de Tapúah pertanyia a Manassčs, perň la ciutat de Tapúah, situada a la mateixa frontera, era d'Efraďm.9 Després la frontera baixava fins a tocar el torrent de Canŕ, al sud d'aquest torrent. Les ciutats situades al sud del torrent pertanyien a Efraďm, si bé es trobaven enmig de Manassčs. La frontera de Manassčs passava pel nord del torrent abans d'anar a parar al mar.10 La tribu d'Efraďm s'estenia cap al sud, i la de Manassčs cap al nord. El mar Mediterrani n'era la frontera occidental. La tribu de Manassčs limitava al nord amb la d'Aser, i a l'est amb la d'Issacar.11 En els territoris d'Issacar i d'Aser, la tribu de Manassčs va rebre Bet-Xean i Ibleam, amb la seva rodalia; igual que Dor, Endor, Tanac i Meguidó, amb la seva rodalia i els seus habitants. La comarca de Dor és la tercera.12 Tanmateix, la tribu de Manassčs no pogué expulsar els habitants d'aquestes ciutats; per aixň els cananeus continuaren vivint en aquell territori.13 Fins i tot quan els israelites van arribar a ser més forts, van sotmetre els cananeus a prestacions forçoses, perň no pogueren expulsar-los.14 Els descendents de Josep van reclamar a Josuč: --Per quč ens has donat per herčncia una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneďt i ha fet un poble tan nombrós?15 Josuč respongué: --Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d'Efraďm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaďtes.16 Els descendents de Josep van replicar: --No en tenim prou, amb la muntanya. A més, tots els cananeus que viuen a la plana tenen carros de guerra, tant els de Bet-Xean i la seva rodalia com els de la vall de Jizreel.17 Llavors Josuč va dir a les tribus d'Efraďm i de Manassčs, descendents de Josep: --Sou molts i molt forts. No en teniu prou, amb una sola part del país.18 La regió muntanyosa, coberta de boscos, serŕ vostra: taleu-la i conreeu-la. Llavors us fareu vostres els accessos a la plana i podreu expulsar els cananeus, encara que tinguin carros de guerra i siguin molt forts.