1 Quan Jabín, rei d'Hassor, es va assabentar de les victňries de Josuč, enviŕ missatgers a Jobab, rei de Maron, i també al rei de Ximon, al rei d'Acxaf,2 i als reis que dominaven la regió muntanyosa del nord, l'Arabŕ al sud del llac de Genesaret, i la Xefelŕ i les costes de Dor a l'oest.3 Va establir contactes amb els cananeus de llevant i de ponent, amb els amorreus, els hitites, els perizites, els jebuseus de la Muntanya i els hivites que habitaven al peu de l'Hermon, a la regió de Mispŕ.4 Aquests reis es mobilitzaren amb totes les seves tropes, un exčrcit tan nombrós com la sorra de la vora de la mar, amb molts carros i cavalls.5 Tots ells es van aliar i anaren a acampar plegats vora les aigües de Merom, decidits a atacar els israelites.6 El Senyor digué a Josuč: --No tinguis por d'ells. Demŕ, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d'Israel. Tallarŕs els braons dels seus cavalls i cremarŕs els seus carros de guerra.7 Josuč i tot el seu exčrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom.8 El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l'est, fins a la vall de Mispŕ. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent.9 Josuč va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l'enemic i va cremar els seus carros de guerra.
Conquesta d'Hassor
10 Tornant de la batalla, Josuč es va apoderar d'Hassor, que antigament havia estat la capital de tots aquells reialmes. Va executar el seu rei11 i consagrŕ a l'extermini tots els seus habitants passant-los a tall d'espasa. No en va deixar cap de viu, i calŕ foc a la ciutat.12 Josuč s'apoderŕ de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrŕ tots a l'extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d'espasa, tal com havia manat Moisčs, servent del Senyor.13 Perň Israel no va calar foc a cap de les ciutats edificades sobre els turons: Josuč només va fer incendiar Hassor.14 Els israelites es repartiren el botí i el bestiar d'aquelles ciutats. Van passar, perň, a tall d'espasa els seus habitants, fins a exterminar-los. No van deixar-hi cap supervivent.15 Tal com el Senyor ho havia manat al seu servent Moisčs, aquest ho va manar a Josuč, que va complir-ho tot exactament.
Josuč acaba de conquerir el país
16 Josuč, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nčgueb, la regió de Goixen, la Xefelŕ, l'Arabŕ i les muntanyes d'Israel amb les seves planes.17 Des del Mont Pelat, que s'aixeca prop de Seďr, fins a Baal-Gad, a la gran vall del Líban, al peu de l'Hermon, va capturar i executar tots els reis d'aquells territoris.18 A Josuč, la guerra contra tots aquests reis li va costar molt de temps,19 perquč no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per aixň, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment.20 El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemčncia, havien de ser consagrades a l'extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisčs.21 En aquella mateixa čpoca, Josuč va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judŕ i d'Israel. Josuč els consagrŕ a l'extermini, amb les seves ciutats.22 No van quedar anaquites en tot el país d'Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod.23 Tal com el Senyor havia dit a Moisčs, Josuč va conquerir tot el país i el donŕ a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.