1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
1 Llavors Pilat féu assotar Jesús. 2 Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. 3 Se li acostaven i li deien: --Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades. 4 Pilat tornŕ a sortir i els digué: --Ara us el trauré aquí fora, perquč sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. 5 Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: --Aquí teniu l'home! 6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: --Crucifica'l, crucifica'l! Pilat els diu: --Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 7 Els jueus li contestaren: --Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquč s'ha volgut fer Fill de Déu. 8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9 Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntŕ a Jesús: --D'on ets, tu? Perň Jesús no li tornŕ contesta. 10 Llavors Pilat li diu: --żA mi no em parles? żNo saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? 11 Jesús li respongué: --No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per aixň el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran. 12 Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Perň els jueus es posaren a cridar: --Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cčsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cčsar. 13 Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gŕbata. 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: --Aquí teniu el vostre rei. 15 Ells cridaren: --Fora, fora, crucifica'l! Pilat els diu: --żAl vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: --No tenim cap altre rei fora del Cčsar. 16 Llavors Pilat els el va entregar perquč fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús,

Crucifixió de Jesús

(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Lc 23,26-43)

17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gňlgota. 18 Allŕ el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va fer escriure un rčtol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» 20 Molts dels jueus el van llegir, perquč l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rčtol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Perň els grans sacerdots digueren a Pilat: --No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus." 22 Pilat contestŕ: --El que he escrit, ja estŕ escrit. 23 Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Perň la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, 24 i es digueren entre ells: --No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allň que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba.Aixň és el que van fer els soldats. 25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofŕs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: --Dona, aquí tens el teu fill. 27 Després digué al deixeble: --Aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençŕ el deixeble la va acollir a casa seva.

Mort de Jesús

(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Lc 23,44-49)

28 Després d'aixň, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquč s'acabés de complir l'Escriptura, va dir: --Tinc set. 29 Hi havia allŕ un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: --Tot s'ha complert. Llavors inclinŕ el cap i va lliurar l'esperit.

El costat de Jesús, traspassat

31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repňs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per aixň els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 perň un dels soldats li traspassŕ el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. 35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crčdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquč també vosaltres cregueu. 36 En efecte, tot aixň va succeir perquč s'havia de complir allň que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. 37 I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.

Sepultura de Jesús

(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Lc 23,50-56)

38 Després d'aixň, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús perň d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anŕ i va treure de la creu el cos de Jesús. 39 També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portŕ una barreja de mirra i ŕloe, que pesava unes cent lliures. 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espčcies aromŕtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. 41 Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42 Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.