1 Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diŕspora.
Proves i temptacions
2 Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,3 sabent que la vostra fe provada engendra pacičncia.4 Perň, la pacičncia, l'heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot i no us faltarŕ res.5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirŕ.6 Perň que demani amb fe, sense dubtar, perquč el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.7 Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarŕ res8 a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprčn.9 Que el germŕ de posició humil es gloriď d'haver estat enaltit,10 i que el ric es gloriď perquč l'han humiliat. El ric passarŕ com la flor dels prats.11 Quan surt el sol, amb la seva cremor, l'herba s'asseca, cau la seva flor i perd tota la bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.12 Feliç l'home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurŕ superades, rebrŕ la corona de la vida, que el Senyor ha promčs als qui l'estimen.13 Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquč Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.14 Cadascú és temptat pels propis desigs, que l'atreuen i el sedueixen.15 Aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, arribat a la culminació, infanta la mort.16 No us enganyeu, germans meus estimats.17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.18 Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjŕ de la paraula de veritat, perquč fóssim com les primícies de tot el que ha creat.
Posar en prŕctica la paraula de Déu
19 Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, perň heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.20 L'home que estŕ irritat no obra segons la justícia de Déu.21 Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.22 Poseu en prŕctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.23 Perquč el qui escolta la Paraula i no la posa en prŕctica s'assembla a un home que contempla la seva prňpia cara en un mirall:24 es mira, se'n va i a l'instant s'oblida de la cara que feia.25 En canvi, el qui s'emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en prŕctica—, aquest serŕ feliç de practicar-la.26 Si algú es té per religiós, perň no domina la llengua, s'enganya a ell mateix: la seva religió és buida.27 La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en aixň: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.