1 Quan es va fer fosc, els ajudants d'Holofernes van afanyar-se a sortir. Bagoes va tancar la tenda des de fora, després de treure'n la guŕrdia personal del seu senyor. Tots se n'anaren a dormir, rendits de tant com havien begut.2 Judit va quedar sola a la tenda. Holofernes, ple de vi, s'havia deixat caure damunt el llit.3 Judit havia manat a la criada que s'estigués fora del seu dormitori, a punt per a quan ella sortís a pregar com cada dia. També havia parlat a Bagoes en el mateix sentit.4 Tothom s'havia retirat. No quedava ningú, ni petit ni gran, al dormitori. Aleshores Judit, dreta al costat del llit d'Holofernes, va dir interiorment: «Senyor, Déu totpoderós, mira benigne en aquesta hora aixň que ara faré per a glňria de Jerusalem.5 Ara és el moment de socórrer la teva heretat i de fer complir el meu propňsit de destruir els enemics que s'han alçat contra nosaltres.»6 Judit es va acostar a la columna de la capçalera del llit i en va despenjar el sabre;7 atansant-se, agafŕ Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d'Israel, fes-me forta en aquest moment.»8 Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallŕ el cap en rodó.9 Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencŕ la mosquitera que penjava de les columnes. Va sortir al cap d'un moment i va donar a la seva serventa el cap d'Holofernes10 perquč el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregŕria. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.
Entrada de Judit a Betúlia
11 Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes: --Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d'Israel, el seu poder contra els enemics.12 Tan bon punt van sentir la veu de Judit, els homes de la ciutat baixaren de pressa a la porta i van cridar els ancians.13 Tots hi van córrer, grans i petits. Els semblava increďble que Judit hagués tornat. Van obrir la porta, les van saludar i encengueren una foguera per fer llum. Tothom les envoltava.14 Judit va dir amb veu forta: --Lloeu Déu, lloeu-lo! Lloeu Déu, que no ha refusat el seu amor al poble d'Israel. Aquesta nit s'ha valgut de la meva mŕ per a abatre els nostres enemics.15 Llavors va treure del sarró el cap d'Holofernes i el va ensenyar, tot dient: --Mireu! És el cap d'Holofernes, el general en cap de l'exčrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s'ha valgut d'una dona per a fer-lo morir.16 Ho juro pel Senyor, que m'ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduďt Holofernes per a la seva perdició, perň ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.17 La sorpresa del poble era molt gran. I tots alhora es van prosternar per adorar Déu dient: --Ets beneďt, Déu nostre, que avui has anorreat els enemics del teu poble!18 Ozies digué a Judit: --El Déu altíssim, filla, t'ha beneďt més que a totes les dones de la terra. Sigui beneďt el Senyor Déu, creador del cel i de la terra, que t'ha guiat fins a decapitar el cabdill dels nostres enemics.19 Els homes no oblidaran mai com has sabut mantenir l'esperança i recordaran per sempre més aquesta obra del poder de Déu.20 Que Déu t'enalteixi eternament i t'ompli de béns, a tu que has arriscat la vida moguda per la humiliació que amenaçava el teu poble. Obrant amb tota rectitud a la presčncia de Déu, ens has preservat de la ruďna. I tot el poble va exclamar: --Així sigui, així sigui!