1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Primer poema d'Elifaz
1 Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:Seguir els propis consells
2 Potser estŕs massa abatutper a intentar una conversa.
Perň, qui podria callar?
3 Tu has donat consells a molta gent,
has envigorit mans decaigudes.
4 Les teves paraules han sostingut el qui ja queia,
has dreçat genolls que es doblegaven.
5 Ara aixň et passa a tu, i ja t'enfonses!
Cau el cop damunt teu, i has perdut l'esma!
6 żJa no confies en la teva pietat?
żJa no et dóna esperança el teu bon camí?
7 Fes memňria, si et plau.
Quin innocent s'ha perdut mai?
żHas vist esfumar-se els justos?
8 Jo sempre he constatat
que els qui llauren perfídia i sembren malícia,
després les recullen ells mateixos.
9 Déu els desfŕ d'una alenada,
d'una bufada desapareixen;
10 rugien tan fort com els lleons,
perň Déu els trenca les dents;
11 moren per falta de presa
i es dispersen els seus cadells.
Recončixer-se un home com els altres
12 Ha entrat dins meu un oracle,la meva orella n'ha copsat la remor
13 entre fantasies de visions nocturnes,
quan el pes de la son cau sobre els homes.
14 M'agafa un tremolor d'espant,
s'estremeixen els meus ossos.
15 Sento un aire fred que em passa a frec de galta,
el meu cos s'esborrona.
16 Algú s'atura. No reconec el seu aspecte.
Una figura davant els meus ulls!
Es fa un gran silenci i escolto una veu:
17 «Un home, żpot ser més just que Déu?
żPot ser més pur que el seu creador?
18 Adona-te'n: Déu no es fia dels seus propis servents,
voldria més seny dels seus ŕngels.
19 Quč serŕ dels qui habiten
un cos que és una casa de fang,
dels qui tenen la pols per fonament!
Una arna és tan fŕcil d'esclafar!
20 Al matí són plens de vida
i al vespre s'han enrunat.
Ja no en fa cas ningú: desapareixen per sempre.
21 Tu els desfŕs les cordes de la tenda
i moren sense haver entčs res.»