1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
1 Per tot aixň el meu cor bategacom si s'escapés del pit.
2 Escolteu bé l'esclat del seu tro,
el retruny que surt de la seva boca;
3 el descarrega sota el cel
i etziba el seu llampec
d'un cap a l'altre de la terra.
4 Després ve el bramul del tro,
la veu de Déu majestuosa.
Ningú no li pot seguir el rastre
quan fa sentir el seu brogit.
5 Quan trona aquesta veu, esclaten meravelles,
ell fa coses grans que no podem comprendre.
6 Diu a la neu que davalli a la terra,
i al xŕfec, que sigui impetuós.
7 Talla de cop l'activitat dels homes
perquč tots reconeguin que aixň és obra d'ell.
8 L'animal entra al cau
i s'aclofa en el seu jaç.
9 L'huracŕ arriba del seu amagatall
i el fred entra des del nord.
10 El buf de Déu forma el gel
i en tota l'amplŕria es glacen les aigües.
11 Déu carrega els núvols d'humitat
i el seu llamp els escampa.
12 Es mouen d'ací d'allŕ,
complint les seves ordres,
observant els seus decrets
sobre la faç de la terra.
13 Ell hi envia les pluges
per beneir-la o castigar-la.
14 Presta tota l'atenció, Job,
medita les meravelles de Déu.
15 żSaps com ell les realitza,
com brilla el llamp en el núvol?
16 żConeixes com planen els núvols,
meravella de perfecta intel·ligčncia?
17 Tu, que t'acalores sota els vestits
quan el vent del sud escalfa la terra,
18 żhas ajudat Déu a forjar el cel blau,
sňlid com un mirall de bronze?
19 Ensenya'ns quč li hem de dir!
Perň si no podem dir res de la fosca estant!
20 Quan jo parlo, żl'ha d'informar algú?
żLi han de fer saber que un altre parla?
21 Tot d'una no es veu el sol
que s'amaga entre els núvols,
perň arriba el vent i els escombra.
22 Del nord ve la llum daurada
i envolta Déu de terrible majestat.
23 No podem abastar el Totpoderós,
immens en força i justícia;
ell, ric en bondat,
no viola mai el dret.
24 Per aixň els homes l'han de respectar:
Déu no fa cas dels aprenents de savi!