1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.2 El setč dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setč, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet.3 Déu va beneir el dia setč i en va fer un dia sagrat, perquč aquell dia reposŕ de la seva obra creadora.4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel
L'home en el paradís
5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba, perquč el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps.6 Perň de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alč de vida, i l'home es convertí en un ésser viu.8 Després el Senyor-Déu plantŕ un jardí a l'Edčn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat.9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fčrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal.10 De l'Edčn naixia un riu que regava el jardí, i des d'allŕ se separava en quatre braços:11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d'Havilŕ, on hi ha or,12 i l'or d'aquest país és molt fi; també s'hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d'ňnix.13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix.14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d'Assíria, i el quart és l'Eufrates.15 El Senyor-Déu va prendre l'home i el va posar al jardí de l'Edčn perquč el conreés i el guardés.16 I li va donar aquest manament: --Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí.17 Perň no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquč el dia que en mengis, tingues per cert que morirŕs.18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés.20 L'home donŕ un nom a cada un dels animals domčstics i feréstecs i a cada un dels ocells; perň no va trobar una ajuda que li fes costat.
L'home i la dona
21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedŕ adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat.22 De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentŕ a l'home.23 L'home exclamŕ: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serŕ "dona", perquč ha estat presa de l'home.24 Per aixň l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn.25 Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien.