1 Moisčs va respondre: --Els israelites no em creuran ni m'escoltaran. Diran: "No és veritat que se t'hagi aparegut el Senyor Déu."2 El Senyor li preguntŕ: --Quč hi tens, a la mŕ? Moisčs respongué: --Un bastó.3 El Senyor li va ordenar: --Llança'l a terra. Ell l'hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisčs es féu enrere.4 El Senyor li va dir: --Allarga la mŕ i agafa-la per la cua. Ell va allargar la mŕ i l'agafŕ. I, a la seva mŕ, la serp es va convertir altra vegada en un bastó.5 El Senyor va afegir: --Així creuran que se t'ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.6 El Senyor li digué encara: --Posa't la mŕ al pit. Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.7 Després el Senyor li digué: --Posa't altra vegada la mŕ al pit. Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.8 El Senyor va afegir: --Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon.9 I si tampoc no et creuen ni fan cas d'aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l'aigua que haurŕs tret del riu es convertirŕ en sang.
Aaron, portaveu de Moisčs
10 Moisčs va dir al Senyor: --Senyor, et demano que m'excusis. Jo no sé parlar. No n'he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.11 El Senyor li respongué: --Qui ha donat la boca a l'home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? żNo sóc jo, el Senyor?12 Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t'ensenyaré quč has de dir.13 Moisčs va insistir: --T'ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.14 El Senyor, irritat contra Moisčs, li va dir: --żNo tens el teu germŕ Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s'alegrarŕ sincerament de veure't.15 Parla amb ell i explica-li quč ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré quč heu de fer.16 Ell parlarŕ al poble en lloc teu; ell et farŕ de portaveu i tu li farŕs de déu.17 I pren també el bastó; et servirŕ per a fer els prodigis.
Missió de Moisčs i Aaron (4,18-7,7)
Retorn de Moisčs a Egipte
18 Moisčs va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué: --Permet que me'n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius. Jetró li va respondre: --Vés-te'n en pau.19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisčs: --Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.20 Moisčs va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l'ase i se'n tornŕ cap a Egipte; portava a la mŕ el bastó de Déu.21 El Senyor digué a Moisčs: --Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t'he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarŕ sortir el poble.22 Digues-li: "Aixň diu el Senyor: Israel és el meu fill primogčnit.23 Jo t'he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permčs; ara, doncs, jo mataré el teu primogčnit."24 Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisčs i el volia fer morir.25 Perň Siporŕ va agafar una pedra esmolada, tallŕ el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisčs, mentre deia: «Tu ets per a mi un espňs de sang.»26 Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporŕ havia dit «espňs de sang» referint-se a la circumcisió.
El poble fa cas de Moisčs i Aaron
27 El Senyor digué a Aaron: --Vés a trobar Moisčs al desert. Ell hi anŕ, el trobŕ a la muntanya de Déu i el va besar.28 Moisčs va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia manat de dir i tots els prodigis que li havia ordenat de fer.29 Després Moisčs i Aaron van reunir tots els ancians dels israelites.30 Aaron els va transmetre el missatge que el Senyor havia comunicat a Moisčs i va fer els prodigis davant el poble.31 Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d'intervenir a favor d'ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.