1 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat.2 Després, d'acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apňstols.3 Pere li digué: --Ananies, per quč has deixat que Satanŕs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l'Esperit Sant.4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te'l; i, quan te l'has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per quč has maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s'apoderava de tots els qui ho sentien explicar.6 Els joves van amortallar el cos i se l'endugueren per enterrar-lo.7 Al cap d'unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat.8 Pere li preguntŕ: --Digues-me, żés veritat que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: --Sí, per tal preu.9 Pere li replicŕ: --Com és que heu anat d'acord per posar a prova l'Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d'enterrar el teu marit ja són a la porta i se t'enduran també a tu.10 A l'instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l'endugueren i l'enterraren al costat del seu marit.11 Un gran temor s'apoderava de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
La primera comunitat: senyals i prodigis
12 Per mitjŕ dels apňstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unŕnimement al pňrtic de Salomó,13 perň ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis;14 i un nombre cada vegada més gran d'homes i dones es convertien a la fe en el Senyor.15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allŕ en llits i lliteres, perquč quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun.16 També hi acudia molta gent dels pobles veďns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
Persecució dels apňstols
17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia,18 van detenir els apňstols i els tancaren a la presó pública.19 Perň a la nit l'ŕngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:20 --Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tot aquest missatge de vida.21 Ells van fer cas d'aquestes paraules i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi. Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, aixň és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apňstols a la presó.22 Perň quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se'n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:23 --Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guŕrdia a la porta; l'hem oberta, perň a dintre no hi hem vist ningú.24 En sentir aixň, el cap de la guŕrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s'explicaven quč havia pogut passar amb aquella gent.25 Llavors se'n va presentar un que els digué: --Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guŕrdia amb els seus homes i se'ls va endur, perň sense violčncia, perquč tenien por que el poble els apedregués.27 Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparčixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començŕ així el seu interrogatori:28 --Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, perň vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d'aquest home.29 Pere i els apňstols respongueren: --Cal obeir Déu abans que els homes.30 El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul.31 La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats.32 Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.33 Ells, en sentir aixň, es corsecaven de rŕbia i estaven decidits a matar-los.34 Aleshores s'alçŕ enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. Manŕ que fessin sortir un moment aquells homes35 i digué: --Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes.36 Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduďts a no res.37 Després d'ell, en els dies de l'empadronament, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar gent al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar.38 Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d'aquesta gent, deixeu-los anar. Perquč, si allň que fan o es proposen ve dels homes, es destruirŕ tot sol;39 perň si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu! El Sanedrí va fer cas de Gamaliel.40 Cridaren els apňstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.41 Ells se'n van anar del Sanedrí, contents d'haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d'ensenyar i d'anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.