Trasllat de l'arca a Jerusalem
(1Cr 13,5-14; 15,25-16,3)
1 David va tornar a reunir el bo i millor d'Israel, uns trenta mil homes, 2 i s'encaminŕ a Baalé-Judŕ amb tot el poble que l'acompanyava, per traslladar des d'allí l'arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l'univers, el qui té per tron els querubins. 3 Van carregar l'arca de Déu a dalt d'un carro nou i se la van endur de la casa d'Abinadab, que es troba dalt del turó. Uzŕ i Ahió, fills d'Abinadab, conduďen el carro, 4 amb l'arca de Déu. Ahió anava al davant de l'arca. 5 David i tots els israelites dansaven davant el Senyor acompanyats amb tota mena d'instruments de fusta de savina, arpes, cítares, tamborins, sistres i címbals. 6 En arribar a l'era de Nacon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l'arca de Déu, i Uzŕ va posar-hi la mŕ al damunt per sostenir-la. 7 Perň el Senyor va indignar-se contra Uzŕ: Déu el va abatre allŕ mateix pel seu atreviment. Uzŕ va caure mort al costat de l'arca de Déu. 8 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzŕ, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzŕ (que significa «bretxa d'Uzŕ»), i així es diu encara avui. 9 Aquell dia s'apoderŕ de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l'arca del Senyor?» 10 I no volgué portar l'arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d'Obed-Edom, que era de Gat. 11 L'arca del Senyor va estar tres mesos a la casa d'Obed-Edom, i el Senyor el va beneir, a ell i a tota la seva família. 12 Van fer saber al rei David que el Senyor, grŕcies a l'arca de Déu, havia beneďt la família d'Obed-Edom i tots els seus béns. Llavors David va traslladar l'arca de Déu de la casa d'Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d'una gran festa. 13 Quan els portants de l'arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un moltó. 14 David, vestit només amb una túnica de lli, saltava amb totes les forces davant el Senyor. 15 Ell i tota la gent d'Israel acompanyaven l'arca del Senyor enmig d'aclamacions i al so dels corns. 16 Quan l'arca del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, s'ho mirava des de la finestra i, en veure el rei David saltant i ballant davant el Senyor, el menyspreŕ dins el seu cor. 17 Van portar, doncs, l'arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió. 18 Després d'oferir-los, va beneir el poble en nom del Senyor de l'univers 19 i va manar que distribuďssin a cadascú, a tota la multitud del poble d'Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se'n tornŕ a casa seva. 20 També David se'n tornŕ al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre'l i li va dir: --Avui sí que s'ha lluďt el rei d'Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol! 21 David li va contestar: --Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m'ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m'ha fet sobirŕ d'Israel, el seu poble. 22 I estic disposat a deshonrar-me més encara, i a rebaixar-me jo mateix. Perň les criades de qui parles, segur que elles m'honraran. 23 Mical, la filla de Saül, va morir sense haver tingut cap fill.