El profeta Natan reprčn David. Naixement de Salomó
1 El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presčncia i li digué: --En una ciutat hi havia dos homes; l'un era ric, i l'altre, pobre. 2 El ric tenia molts ramats d'ovelles i de vaques. 3 El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L'ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. 4 Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l'ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a casa seva. 5 David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: --Ho juro per la vida del Senyor: l'home que ha fet aixň mereix la mort! 6 Pagarŕ l'ovella quatre vegades, perquč no li ha dolgut gens ni mica aixň que ha fet! 7 Llavors Natan va dir a David: --Aquest home ets tu. Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo t'he ungit rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. 8 T'he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seves dones als teus braços. T'he donat Israel i Judŕ i, per si tot aixň fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors. 9 Per quč has menyspreat el Senyor cometent allň que l'ofčn? Has fet matar Uries, l'hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l'has fet morir amb l'espasa dels ammonites. 10 Per aixň, ja que tu m'has menyspreat prenent per esposa la muller d'Uries, l'hitita, l'espasa no s'apartarŕ mai més de casa teva. 11 Aixň diu el Senyor: Faré que el mal s'aixequi de la teva prňpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurŕ amb elles a plena llum del dia. 12 Tu ho has fet d'amagat, perň jo obraré a plena llum, davant de tot Israel." 13 David va dir a Natan: --He pecat contra el Senyor. Natan li va respondre: --El Senyor passa per alt el teu pecat. No morirŕs. 14 Perň amb aquesta acció has menyspreat el Senyor; per aixň el fill que t'ha nascut, morirŕ. 15 I Natan se'n tornŕ a casa seva. El Senyor va enviar una malaltia a l'infant que la muller d'Uries havia donat a David, i es va posar molt greu. 16 David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava. 17 Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, perň ell s'hi negava i no volia menjar res. 18 L'infant va morir el setč dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquč pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dčiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.» 19 David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que el nen era mort. Els va preguntar, doncs: --żÉs mort, el nen? Ells van respondre: --Sí, és mort. 20 Llavors David s'alçŕ de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i anŕ a prosternar-se al santuari del Senyor. Després va tornar al palau, demanŕ que li paressin taula i va menjar. 21 Els seus consellers li deien: --Quč és, aixň que fas? Mentre el nen vivia, dejunaves i ploraves, i ara que ha mort, t'aixeques de terra i et poses a menjar. 22 Ell va respondre: --Mentre el nen vivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadirŕ de mi i el nen viurŕ? 23 Perň, ara que ja és mort, per quč he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Sóc jo que aniré allŕ on és ell, perň ell no tornarŕ pas a mi. 24 David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posŕ el nom de Salomó. El Senyor el va estimar 25 i va enviar el profeta Natan a posar-li el sobrenom de Jedidiŕ (que vol dir «estimat del Senyor»), per l'amor que ell, el Senyor, li tenia.Conquesta de Rabŕ dels ammonites
(1Cr 20,1-3)
26 Joab va atacar Rabŕ dels ammonites i va conquerir la ciutadella reial. 27 Llavors enviŕ missatgers a David per dir-li: --He atacat Rabŕ i ara en controlo les reserves d'aigua. 28 Mobilitza, doncs, la resta de l'exčrcit, vine al setge de la ciutat i conquereix-la tu. Si la conquerís jo, l'anomenada seria meva. 29 David va mobilitzar tot l'exčrcit i marxŕ cap a Rabŕ, va assaltar-la i la va conquerir. 30 S'apoderŕ de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, que era d'or i pesava més de trenta quilos, i duia encastades pedres precioses; la van instal·lar per damunt del cap de David. El rei s'endugué de la ciutat un botí enorme. 31 En va expulsar els habitants i els va obligar a fer treballs forçats amb serres, pics i destrals, i a fabricar maons. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornŕ amb tot l'exčrcit a Jerusalem.