Renovació de l'aliança
(2Cr 34,29-32)
1 El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judŕ i de Jerusalem. 2 Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judŕ, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, del més petit fins al més gran, i va proclamar davant d'ells tot el que hi havia escrit en el llibre de l'aliança trobat al temple del Senyor. 3 El rei, dret al costat de la columna, a la presčncia del Senyor, va renovar l'aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'ŕnima, i de guardar les clŕusules de l'aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va ratificar l'aliança.Reforma religiosa de Judŕ
4 El rei va ordenar al gran sacerdot Hilquiŕ, als sacerdots subalterns i als guardians del cancell que traguessin del temple del Senyor tots els objectes fabricats per al culte de Baal, el culte que es feia en els bosquets sagrats i el culte de tot l'estol dels astres. Els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i van portar les cendres a Betel. 5 Va destituir els falsos sacerdots que els reis de Judŕ havien posat en els recintes sagrats dels pobles de Judŕ i dels voltants de Jerusalem per cremar-hi ofrenes a Baal, al sol, a la lluna, als signes del zodíac i a tot l'estol dels astres. 6 Va fer treure fora de Jerusalem, al torrent de Cedró, el bosquet sagrat que hi havia al recinte del temple del Senyor, i allŕ el va cremar, el va moldre i en llançŕ les cendres a la fossa comuna. 7 Va enderrocar les cases dels homes dedicats a la prostitució sagrada que hi havia al temple del Senyor, on les dones teixien lones per al bosquet sagrat. 8 D'altra banda, va fer venir dels pobles de Judŕ tots els sacerdots i profanŕ els recintes sagrats on aquells sacerdots cremaven les ofrenes, des de Gueba fins a Beerxeba. Va enderrocar els recintes sagrats que hi havia tocant a les portes de Jerusalem: el de la porta de Jehoixua, governador de la ciutat, i el que hi havia a l'esquerra, entrant per la porta de la ciutat. 9 Perň els sacerdots dels recintes sagrats no podien oficiar a l'altar del Senyor, a Jerusalem, si bé, com els sacerdots de Jerusalem, podien alimentar-se dels pans sense llevat. 10 Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquč mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc. 11 Va treure els cavalls que els reis de Judŕ havien posat en honor del sol a l'entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l'estança de l'eunuc Netan-Mčlec, i va cremar els carros del sol. 12 El rei va enderrocar els altars que els reis de Judŕ havien erigit al terrat de la cambra alta d'Acaz, i els altars que Manassčs havia construďt en els dos atris del temple del Senyor, i en llençŕ la pols al torrent de Cedró. 13 El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d'Israel, els havia construďt en honor d'Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites. 14 Va trossejar els pilars sagrats d'aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d'ossos humans el lloc que ocupaven. 15 El mateix va fer amb l'altar de Betel i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construďt per fer pecar Israel: va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres. 16 Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allŕ, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l'altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l'home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia, 17 i va preguntar: --Quč és aquell monument? La gent de la ciutat li respongué: --És el sepulcre de l'home de Déu que va venir de Judŕ per anunciar tot aixň que tu acabes de fer contra l'altar de Betel. 18 Ell va dir: --Deixeu-lo! Que ningú no toqui els seus ossos! I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria. 19 Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria, que els reis d'Israel havien construďt irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel. 20 Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d'aquells recintes sagrats i va cremar-hi ossos humans. Després se'n tornŕ a Jerusalem.Celebració de la Pasqua
(2Cr 35,1.18-19)
21 Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble: --Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest llibre de l'aliança. 22 Mai no s'havia celebrat la Pasqua d'aquella manera des de l'čpoca dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d'Israel i dels reis de Judŕ. 23 Va ser tan sols l'any divuit del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor.Pietat de Josies
24 Josies també va fer desaparčixer els nigromants, els endevins, els ídols domčstics, els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judŕ i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre que el sacerdot Hilquiŕ havia trobat al temple del Senyor. 25 Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s'hagués convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l'ŕnima i amb totes les forces, tal com diu la Llei de Moisčs; i després d'ell tampoc no n'hi va haver cap d'igual. 26 Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb quč s'havia encčs contra Judŕ, a causa de tots els pecats amb quč Manassčs l'havia irritat. 27 El Senyor digué: --El regne de Judŕ, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d'Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom.Derrota i mort de Josies
(2Cr 35,20-27; 36,1)
28 La resta de la histňria de Josies, tot el que va fer, consta en la Crňnica dels reis de Judŕ. 29 En el seu temps, el faraó Necó, rei d'Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d'Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, perň el faraó, així que entaularen batalla, el va matar. 30 Els seus homes van emportar-se el cadŕver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamŕ rei per a succeir el seu pare.Joahaz, rei de Judŕ
(2Cr 36,2-4)
31 Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començŕ a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d'Irmeiahu, de Libnŕ. 32 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats. 33 El faraó Necó el va empresonar a Riblŕ, al país d'Hamat, perquč no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d'or. 34 Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquč succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant a Joahaz, Necó se'l va endur, el portŕ a Egipte i allŕ va morir. 35 Joiaquim va pagar la plata i l'or al faraó, perň hagué de gravar la gent del poble amb un impost, segons els mitjans de cadascú, per a poder satisfer la quantitat exigida pel faraó Necó.Joiaquim, rei de Judŕ
(2Cr 36,5-8)
36 Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començŕ a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudŕ i era filla de Pedaiŕ, de Rumŕ. 37 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.