Čpoca final del regne de Judŕ (18-25)
Ezequies, rei de Judŕ
(2Cr 29,1-2; 31,1)
1 L'any tercer del regnat d'Oixea, fill d'Elŕ, rei d'Israel, Ezequies, fill d'Acaz, rei de Judŕ, començŕ a ser rei. 2 Tenia vint-i-cinc anys quan començŕ a regnar. Va ser rei vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abí i era filla de Zecariahu. 3 Ezequies feia allň que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat. 4 Va suprimir els recintes sagrats, va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. També manŕ de trossejar la serp d'aram que Moisčs havia fet, perquč fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan. 5 Ezequies confiava en el Senyor, Déu d'Israel. Entre tots els reis de Judŕ, després d'ell no n'hi va haver cap d'igual, i tampoc no n'hi havia hagut cap de semblant entre els seus predecessors. 6 Es va mantenir fidel al Senyor, no se n'allunyava i observava els preceptes que el Senyor havia manat a Moisčs. 7 El Senyor era amb ell i el feia reeixir en totes les seves empreses. Es va revoltar contra el rei d'Assíria i va deixar de ser-li vassall. 8 Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu territori i s'apoderŕ tant de les torres de guaita com de les ciutats fortificades.Notícia sobre la caiguda de Samaria
9 L'any quart del regnat d'Ezequies, o sigui l'any setč d'Oixea, fill d'Elŕ, rei d'Israel, el rei d'Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar. 10 Va conquerir-la al cap de tres anys. L'any sisč del regnat d'Ezequies, que era l'any novč d'Oixea, rei d'Israel, va caure Samaria. 11 El rei d'Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l'Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mčdia. 12 No havien obeďt el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l'aliança, tot allň que Moisčs, el servent de Déu, els havia ordenat: no n'havien fet cas ni ho havien complert.Invasió de Sennaquerib
(Is 36,1-22; 2Cr 32,1.9-19)
13 L'any catorze del regnat d'Ezequies, Sennaquerib, rei d'Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judŕ i les va ocupar. 14 Ezequies, rei de Judŕ, enviŕ a dir al rei d'Assíria, a Laquix: --Sóc culpable. No m'ataquis i m'avindré a tot allň que m'imposis. El rei d'Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judŕ deu tones de plata i una tona d'or. 15 Ezequies hagué de donar tota la plata que hi havia en el temple del Senyor i en el tresor del palau reial. 16 Fou aleshores que Ezequies, rei de Judŕ, arrencŕ les portes del temple del Senyor i els seus muntants, que ell mateix havia fet recobrir d'or. Ho va donar tot al rei d'Assíria. 17 Des de la ciutat de Laquix, el rei d'Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s'aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors, 18 i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d'Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnŕ i amb Joah, fill d'Assaf, que era el cronista. 19 L'ajudant de camp assiri els parlŕ així: --Digueu a Ezequies: "Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d'Assíria: Com és que et sents tan segur? 20 Tu et penses que, per a fer la guerra, basten les paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi? 21 Confies en Egipte, perň Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mŕ del qui s'hi apuntala. Aixň és el faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien. 22 Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Perň, żno veieu que Ezequies li ha destruďt tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judŕ i de Jerusalem que l'adorin tan sols davant aquest únic altar de Jerusalem? 23 Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d'Assíria: ell et donarŕ dos mil cavalls, si ets capaç de trobar qui els munti. 24 Perň, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? 25 A més, żet penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m'ha dit que l'ataqués i el devastés!" 26 Llavors Eliaquim, fill d'Hilquiahu, amb Xebnŕ i Joah, van dir a l'ajudant de camp assiri: --Parla'ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l'entenem. No ens parlis en hebreu, perquč la gent que hi ha a les muralles ho sent tot. 27 L'ajudant de camp els va respondre: --żEt penses que el meu senyor m'ha enviat a dir aixň només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurŕ obligada a menjar-se els excrements i a beure's els orins. 28 Llavors l'ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu: --Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d'Assíria: 29 "Aixň us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrŕ pas alliberar de les meves mans. 30 No us deixeu convčncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarŕ i no deixarŕ caure aquesta ciutat en mans del rei d'Assíria.’ 31 No us l'escolteu! Aixň us diu el rei d'Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrŕ menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l'aigua de la seva cisterna, 32 fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d'oliverars, d'oli i de mel. Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d'Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarŕ!’ 33 Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d'Assíria? 34 On són els déus d'Hamat i d'Arpad? I els de Sefarvaim, d'Enŕ i d'Ivŕ? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? 35 Si mai cap déu d'aquests paďsos no ha alliberat el seu propi país, per quč el Senyor hauria de salvar Jerusalem?" 36 El poble va callar i no li va tornar contesta, perquč el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin. 37 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d'Hilquiahu, el canceller Xebnŕ i el cronista Joah, fill d'Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l'ajudant de camp assiri.