1 Així com entre el poble d'Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurŕ falsos mestres, que introduiran doctrines pernicioses; aquests homes, negant el Senyor que els ha rescatat, s'atrauran una perdició que no trigarŕ.2 Molts els seguiran en el llibertinatge, i per culpa d'ells el camí de la veritat serŕ objecte d'injúries.3 Per amor al diner us explotaran valent-se de paraules enganyoses. Perň ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seva perdició.4 Perquč Déu no va perdonar els ŕngels que havien pecat, sinó que els enfonsŕ en els abismes tenebrosos de l'infern, on els té reservats per al dia del judici.5 Tampoc no va perdonar el món antic: féu baixar el diluvi sobre aquell món d'impius i només en preservŕ vuit persones, la vuitena de les quals fou Noč, que proclamava la justícia.6 Igualment, va condemnar a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, com a exemple per als impius dels temps que vindrien.7 En canvi, va alliberar Lot, el just, abatut pel comportament desvergonyit d'uns homes sense llei;8 aquell just residia enmig d'ells, i les males accions que veia i sentia torturaven dia rere dia la seva ŕnima recta.9 I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, perň té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici,10 sobretot els qui amb afanys d'impuresa van darrere els desigs carnals i menyspreen la sobirania del Senyor. Aquests tals són atrevits, arrogants, i sense cap temor injurien els éssers gloriosos,11 quan ni tan sols els ŕngels, superiors en força i en poder, no pronuncien davant el Senyor una sentčncia injuriosa contra ells.12 Aquests, perň, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allň que desconeixen; per aixň acabaran també com els animals,13 recolliran la paga del mal que han fet. El seu plaer són les disbauxes en ple dia. Impurs i viciosos, es rabegen en els seus enganys quan banquetegen amb vosaltres.14 Tenen els ulls afamats d'adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, estan avesats a l'avarícia, són dignes de maledicció.15 Abandonant el camí recte, s'han desviat i han seguit el camí de Balaam, fill de Bňsor, que es volgué guanyar una paga fent el mal;16 perň va trobar qui el va reprendre per la seva transgressió: una somera, incapaç de parlar, féu servir paraules humanes i va aturar aquella insensatesa del profeta.17 Aquesta gent són fonts sense aigua, núvols empesos pel temporal, i tenen reservada la foscor de les tenebres.18 Les seves paraules inflades de buidor, acompanyades de desigs carnals i llibertins, sedueixen els qui tot just s'han escapat d'entre els qui viuen en l'error.19 Els prometen llibertat, ells que són esclaus de la corrupció. L'home es torna sempre esclau d'allň que el domina.20 En efecte, els qui s'han escapat de la impuresa del món grŕcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s'hi enreden novament i es deixen dominar, acaben pitjor que abans.21 Els hauria valgut més de no cončixer el camí de la justícia, que no pas de cončixer-lo i després fer-se enrere del manament sant que els havia estat transmčs.22 Els ha succeďt allň tan encertat del proverbi: El gos retorna al seu vňmit; i també: «La truja, quan s'ha rentat, es rebolca en el fang.»