Campanya d'Antíoc V i Lísies. Execució de Menelau
(1Ma 6,28-30)
1 L'any cent quaranta-nou, arribŕ a Judes i als seus homes la nova que Antíoc Eupŕtor marxava contra Judea amb un gran exčrcit, 2 acompanyat de Lísies, el seu tutor i cap de govern del reialme. Cada un comandava un exčrcit grec de cent deu mil soldats d'infanteria, cinc mil tres-cents de cavalleria i vint-i-dos elefants, i encara tres-cents carros de guerra armats de tallants a les rodes. 3 Menelau també es va afegir a l'expedició, i amb molta astúcia animava Antíoc a prosseguir-la, no perquč li importés el bé de la pŕtria sinó perquč esperava de recuperar el cŕrrec de gran sacerdot. 4 Perň Déu, el Rei dels reis, va desvetllar la ira d'Antíoc contra aquell criminal. I així, quan Lísies li va demostrar que Menelau era el culpable de totes les calamitats presents, Antíoc va ordenar que el duguessin a Berea i l'executessin segons el costum d'aquell lloc. 5 En aquell indret hi ha una torre de vint-i-tres metres d'alt, plena de cendra. La torre té un dispositiu giratori, inclinat de tots cantons cap a la cendra. 6 Quan algú és declarat culpable de saquejar temples o d'haver comčs algun altre delicte particularment greu, l'executen fent-lo pujar en aquell dispositiu perquč caigui daltabaix. 7 Aquesta fou la sort reservada a l'infidel Menelau, que el privŕ fins i tot de ser enterrat. 8 Ben merescut s'ho tenia! Ell que havia comčs tants pecats quan oficiava a l'altar, la cendra i el foc del qual són purs, ara a la cendra va trobar la mort.Čxit dels jueus a Modín
9 El rei continuava la marxa animat de bŕrbares intencions, disposat a tractar els jueus encara pitjor que el seu pare. 10 Judes, que ho va saber, demanŕ al poble que invoqués nit i dia el Senyor perquč acudís en el seu ajut, sobretot llavors 11 que els volien privar de la Llei de Moisčs, de la pŕtria i del temple sant, i també perquč el Senyor no deixés en mans d'aquells pagans infames el seu poble que tot just llavors coneixia un moment de respir. 12 I així ho van fer tots conjuntament: prostrats a terra sense interrupció durant tres dies, suplicaven al Senyor misericordiós plorant i dejunant. Després Judes els dirigí unes paraules d'encoratjament i els va ordenar que estiguessin a punt d'actuar. 13 En una reunió a part amb els ancians, decidí de posar-se en marxa i afrontar amb l'ajuda de Déu la situació, abans que l'exčrcit del rei no entrés a Judea i s'apoderés de la ciutat de Jerusalem. 14 Confiant, doncs, al creador del món el resultat de la campanya, va encoratjar els seus homes a batre's heroicament fins a la mort per les lleis, pel temple, la ciutat, la pŕtria i les institucions. Judes va fer acampar l'exčrcit als voltants de Modín 15 i va donar-los com a contrasenya «Victňria de Déu». Llavors, de nit, amb un escamot de joves escollits d'entre els més valents, va atacar el punt del campament on hi havia la tenda reial. Va matar uns dos mil homes i va traspassar l'elefant principal i l'home que el menava. 16 Després de sembrar el pŕnic i la confusió en el campament, Judes i els seus homes es retiraren victoriosos. 17 Ja despuntava el nou dia quan, grŕcies a la protecció del Senyor, van acabar d'aconseguir aquell triomf.Antíoc V pacta amb els jueus
(1Ma 6,48-63)
18 Aquest primer tast de l'audŕcia dels jueus va fer decidir el rei a apoderar-se amb astúcia de les seves posicions. 19 S'acostŕ, doncs, a Betsur, una plaça jueva ben fortificada, perň fou rebutjat; tornŕ a la cŕrrega, perň fou derrotat. 20 De fet, Judes feia arribar als assetjats tot el que necessitaven. 21 Perň Rňdoc, un soldat de l'exčrcit jueu, passava informació secreta a l'enemic. Descobert i agafat, va ser executat. 22 El rei tornŕ a parlamentar amb els de Betsur, els va oferir la pau i va acceptar l'acord. Després es retirŕ. 23 El rei va atacar encara Judes i els seus homes, perň fou derrotat. Mentrestant Filip, que Antíoc havia deixat a Antioquia com a cap del govern, se sublevŕ. La notícia trasbalsŕ el rei. Iniciŕ negociacions amb els jueus, els va fer concessions i s'avingué amb jurament a totes les seves condicions. I com a signe de reconciliació va oferir un sacrifici i demostrŕ el seu respecte al temple mostrant-se molt generós. 24 Va rebre amistosament el Macabeu i deixŕ Hegemňnides com a governador des de Ptolemaida fins al territori dels gerrencs. 25 Després se'n tornŕ a Ptolemaida, perň els seus habitants, irritadíssims pel tractat de pau amb els jueus, reclamaven l'anul·lació dels acords. 26 Llavors Lísies va pujar a la tribuna i va justificar el tractat tan bé com va saber. Reeixí a convčncer la gent i a calmar-los, i a fer-los acceptar els acords. Després se'n tornŕ a Antioquia. Així s'acaba la histňria de la invasió i retirada del rei Antíoc.