Invasió de Sennaquerib
(2Re 18,13.17-37; Is 36)
1 Després d'aquests fets i d'aquestes mostres de fidelitat d'Ezequies al Senyor, Sennaquerib, rei d'Assíria, va envair Judŕ i assetjŕ les ciutats fortificades amb la intenció d'apoderar-se'n. 2 Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb el propňsit d'atacar Jerusalem, 3 va reunir en consell els prohoms i els oficials de l'exčrcit per parlar de la conveničncia d'obturar les fonts d'aigua que hi havia fora de la ciutat. Ells van estar-hi a favor. 4 Llavors es reuní molta gent i van obturar totes les fonts i el rierol que corria pel mig de la vall, perquč es deien: «Només faltaria que quan arribessin els reis d'Assíria trobessin tanta aigua!» 5 Ezequies s'animŕ a reconstruir la part de muralla que estava ensorrada, va aixecar més les torres de defensa i va construir una segona muralla a l'exterior; consolidŕ el Mil·ló de la ciutat de David i va fer una gran quantitat de dards i d'escuts. 6 Va nomenar caps militars per a comandar el poble, va reunir la gent a la plaça de la porta de la ciutat i els arengŕ dient: 7 --Sigueu ferms i decidits! No temeu ni us acovardiu davant el rei d'Assíria i davant tot el gran exčrcit que té al seu costat. Al costat nostre tenim algú més gran, que ell no té. 8 Ell compta amb forces humanes, perň nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, que ens ajudarŕ i lluitarŕ amb nosaltres. Les paraules d'Ezequies, rei de Judŕ, van encoratjar el poble. 9 Després d'aixň, mentre Sennaquerib, rei d'Assíria, era a Laquix amb totes les tropes que comandava, enviŕ una ambaixada a Jerusalem, a trobar Ezequies, rei de Judŕ, i tots els de Judŕ que eren a Jerusalem, per dir-los: 10 --Aquest és el missatge de Sennaquerib, rei d'Assíria: En quč confieu per a continuar assetjats a Jerusalem? 11 Ezequies us estŕ enganyant i us exposa a morir de fam i de set quan us diu: "El Senyor, el nostre Déu, ens salvarŕ de les mans del rei d'Assíria." 12 Perň, żno veieu que Ezequies li ha destruďt tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judŕ i de Jerusalem que l'adorin i ofereixin els sacrificis davant un únic altar? 13 żNo sabeu el que jo vaig fer i el que van fer els meus avantpassats amb tots els pobles de la terra? żÉs que els déus d'aquestes nacions han pogut alliberar els seus propis paďsos de les mans del rei d'Assíria? 14 Si mai cap déu d'aquestes nacions que els meus avantpassats han exterminat no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans, per quč el vostre Déu us n'hauria de poder salvar? 15 Ara, doncs, no us deixeu enganyar, no us deixeu enredar així per Ezequies. No us el cregueu, perquč cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans ni de les dels meus avantpassats. Per tant, tampoc els vostres déus no us en podran alliberar. 16 Els ambaixadors de Sennaquerib encara llançaren més invectives contra el Senyor-Déu i contra el seu servent Ezequies. 17 A més, Sennaquerib havia escrit una carta insultant el Senyor, Déu d'Israel, i dient d'ell: «Tal com els déus de les nacions de la terra no van alliberar els seus pobles de les meves mans, tampoc el Déu d'Ezequies no alliberarŕ el seu poble.» 18 Els enviats assiris cridaven fort i en hebreu a la població de Jerusalem que era a dalt de la muralla, per espantar-la i desmoralitzar-la i així poder conquerir la ciutat. 19 Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus dels altres pobles de la terra, fabricats per mans d'home. 20 En sentir tot aixň, el rei Ezequies i el profeta Isaďes, fill d'Amós, van pregar clamant al cel. 21 Llavors el Senyor enviŕ un ŕngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d'Assíria. Aquest se'n tornŕ avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar. 22 Així el Senyor salvŕ Ezequies i la població de Jerusalem de les mans de Sennaquerib, rei d'Assíria, i de les mans de tots els seus enemics, i els concedí el repňs de tots els qui els envoltaven. 23 Molta gent venia a Jerusalem portant ofrenes al Senyor i presents per a Ezequies, rei de Judŕ. Ezequies, després d'aquests fets, va adquirir un gran prestigi davant de totes les nacions.