1 Josafat, rei de Judŕ, va tornar sa i estalvi al seu palau de Jerusalem.2 Perň el vident Jehú, fill d'Hananí, l'anŕ a trobar i li digué: --żHas d'ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per aixň el Senyor s'ha indignat contra tu.3 Amb tot, tens aixň de bo: has eradicat d'aquest país els bosquets sagrats i has cercat el Senyor amb tot el teu cor.
Josafat estableix jutges
4 Josafat residia a Jerusalem, perň volgué tornar a passar entre el poble, des de Beerxeba fins a les muntanyes d'Efraďm, fent que es convertissin al Senyor, el Déu dels seus pares.5 Va establir jutges en cada ciutat fortificada del país de Judŕ,6 i els deia: --Fixeu-vos bé en el que feu, perquč no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serŕ amb vosaltres quan dictareu la sentčncia.7 Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquč el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns.8 A Jerusalem, Josafat també va designar-hi alguns levites, sacerdots i caps de llinatge perquč jutgessin tal com mana el Senyor i perquč resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem.9 Els va donar aquestes ordres: --Obreu reverenciant el Senyor, amb fidelitat i amb cor sincer.10 Cada vegada que algú del poble, germŕ vostre, que resideix a la seva població, us presenti un cas, ja sigui una causa d'homicidi, ja sigui una qüestió sobre una llei, un manament, un estatut o uns drets, vosaltres aclariu-los-ho. Així no es faran culpables davant el Senyor i ell no s'indignarŕ contra vosaltres ni contra els vostres germans. Feu-ho així i no sereu culpables.11 El gran sacerdot Amariahu us presidirŕ en tots els casos relatius al Senyor, i Zebadiahu, fill d'Ixmael, cap del poble de Judŕ, en tots els casos de jurisdicció reial. Teniu els levites com a agutzils. Sigueu ferms i treballeu, i que el Senyor sigui amb els qui obren bé.