L'evangelització de la comunitat de Tessalňnica (2-3)
L'activitat missionera de Pau
1 Tots recordeu, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa.2 Com ja sabeu, acabŕvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, perň el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig de grans dificultats.3 I és que la nostra predicació no s'inspira en l'error, ni en intencions poc netes, ni busca l'engany.4 Déu ens ha considerat aptes per a anunciar l'evangeli que ens ha confiat; per aixň prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que examina els nostres cors.5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventŕvem pretextos per a guanyar diners: Déu n'és testimoni.6 Tampoc no buscŕvem honors humans, ni de part vostra ni de part d'altres,7 si bé, com a apňstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills.8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estŕvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres prňpies vides. Tant us havíeu fet estimar!9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una cŕrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciŕvem l'evangeli de Déu.10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible.11 Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres12 us exhortŕvem, us encoratjŕvem i us urgíem a viure d'una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glňria.
Elogi de la fe dels tessalonicencs
13 Per part nostra, donem contínuament grŕcies a Déu, perquč quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciŕvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allň que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu.14 Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, allň que elles van sofrir de part dels jueus,15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tota la humanitat16 quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquč se salvin. Així han omplert la mesura dels seus pecats; perň ara, al final, els caurŕ al damunt el cŕstig de Déu.
Desig de Pau de tornar a Tessalňnica
17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny de la vostra presčncia, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat molt per venir-vos a veure, ja que en teníem un gran desig.18 Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, perň Satanŕs ens ho ha impedit.19 Perquč fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? Quina glňria ens posarem com a corona davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda?20 Realment sou vosaltres la nostra glňria i el nostre goig!