1 Per aquell temps, els filisteus van posar en peu de guerra els seus exčrcits per anar a combatre contra Israel. Aquix va dir a David: --Sŕpigues que m'has d'acompanyar amb els teus homes a la guerra.2 David li va respondre: --Doncs tu ara veurŕs com es porta aquest teu servidor. Aquix digué a David: --Molt bé. Et faré cap permanent de la meva guŕrdia personal.3 Samuel havia mort i tot Israel havia fet dol per ell. L'havien enterrat a Ramŕ, la seva població. Saül havia proscrit del país tots els nigromants i endevins.4 Els filisteus van concentrar les tropes i acamparen a Xunem. Igualment Saül va reunir tot Israel i acampŕ a Guilboa.5 En veure el campament dels filisteus, Saül va tenir por i, ple d'esglai,6 va consultar el Senyor. Perň el Senyor no responia, ni per somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes.7 Llavors Saül digué als seus oficials: --Busqueu-me una nigromant i aniré a consultar-la. Li van respondre: --A Endor n'hi ha una.8 Saül, disfressat perquč no el reconeguessin i acompanyat només de dos homes, va arribar de nit a casa de la dona nigromant. Saül li digué: --Endevina'm el futur fent que pugi l'esperit del mort que jo t'indicaré.9 La dona li va objectar: --Ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i endevins. Tu em pares una trampa que pot costar-me la vida.10 Saül li va jurar: --Per la vida del Senyor, t'asseguro que no et passarŕ res.11 Llavors ella li va preguntar: --Qui vols que t'evoqui? Saül va dir: --Evoca'm Samuel.12 La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül: --Per quč m'has enganyat? Tu ets Saül!13 El rei va respondre: --No tinguis por. Digues quč veus. La dona va dir: --Veig un esperit que puja del fons de la terra.14 El rei va preguntar: --Digues quin aspecte té. Ella va respondre: --És un anciŕ que puja cobert amb el mantell de profeta. Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es prosternŕ amb el front a terra.15 Samuel digué a Saül: --Per quč em véns a pertorbar, evocant-me així? Saül li va respondre: --Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s'ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per aixň t'he evocat, perquč m'indiquis quč haig de fer.16 Samuel va dir: --Si el Senyor s'ha allunyat de tu i va contra tu, per quč m'interrogues?17 El Senyor compleix allň que ja havia anunciat per la meva boca: t'ha pres el regne de les mans i l'ha passat a un altre, a David.18 Ja que tu vas desobeir el Senyor i no vas executar la seva condemna contra els amalequites, ara el Senyor compleix amb tu aixň que va dir.19 Més encara: junt amb tu, el Senyor posarŕ tot Israel en mans dels filisteus. Demŕ, tu i els teus fills sereu on jo sóc, i el Senyor haurŕ fet caure l'exčrcit d'Israel en mans dels filisteus.20 A l'instant, Saül es va desplomar tan llarg com era, esglaiat per les paraules de Samuel. A més, li fallaven les forces, perquč no havia menjat res en tot el dia i en tota la nit.21 Aquella dona se li va acostar i, veient-lo tan trasbalsat, li digué: --La teva serventa t'ha cregut. M'he jugat la vida fent el que tu deies.22 Ara creu-me tu a mi: fes-me el favor de prendre el mos de pa que et prepararé. Menja i reprčn les forces per a continuar el camí.23 Ell s'hi negava i deia que no volia menjar res, perň tant van insistir els seus homes i la dona, que finalment en va fer cas. S'aixecŕ de terra i s'assegué al divan.24 Aquella dona va córrer a matar un vedell gras que tenia a casa, va pastar farina i cogué pans sense llevat.25 Després ho va servir a Saül i als seus acompanyants, i ells s'ho van menjar. I se n'anaren aquella mateixa nit.