1 La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibŕ, i li van dir: --David és amagat al tossal d'Haquilŕ, al vessant que mira al desert.2 Saül, amb tres mil homes escollits d'Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.3 Saül va acampar al tossal d'Haquilŕ, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo,4 enviŕ uns exploradors per saber de cert si Saül arribava.5 Llavors David s'aproximŕ al lloc on Saül havia acampat i va veure l'indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exčrcit. Saül dormia al centre del campament, i la tropa jeia al voltant d'ell.6 David va dir a l'hitita Ahimčlec i a Abisai, fill de Seruiŕ i germŕ de Joab: --Qui baixa amb mi al campament de Saül? Abisai va respondre: --Jo hi baixo.7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes.8 Abisai digué a David: --Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues.9 Perň David va respondre a Abisai: --No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l'ungit del Senyor?10 David va afegir encara: --Juro per la vida del Senyor que és ell, el Senyor, qui l'ha de fer morir, o bé de mort natural quan li arribi l'hora, o bé lluitant a la guerra.11 Perň Déu me'n guard de fer res a l'ungit del Senyor! Pren-li només la llança que té al capçal i el cŕntir d'aigua, i anem-nos-en.12 Llavors David va agafar la llança i el cŕntir d'aigua que Saül tenia vora el capçal, i se'n van anar. Ningú no ho va veure ni se'n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d'ells un son profund.13 David va passar a l'altre costat d'on era Saül i s'aturŕ un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distŕncia.14 Llavors va cridar cap a la tropa i cap a Abner, fill de Ner: --Abner! No vols respondre? Abner va contestar: --Qui ets tu, que crides el rei?15 David li digué: --żQue no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? żDoncs com és que no vetlles pel rei, el teu senyor? Algú ha vingut a assassinar-lo!16 No, no estŕ bé aixň que has fet. Juro per la vida del Senyor que us haurien de penjar a tots perquč no heu sabut guardar el vostre amo, l'ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el cŕntir d'aigua del seu capçal.17 Saül va recončixer la veu de David i exclamŕ: --David, fill meu, żno és la teva, aquesta veu que sento? David li respongué: --Sí, és la meva, rei i senyor meu.18 I va afegir: --Per quč el meu senyor persegueix el seu servent? Quč he fet jo, quin mal han fet les meves mans?19 I ara, que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent. Si és el Senyor qui t'incita contra mi, el perfum d'una ofrena bastaria per a calmar-lo; perň si són els homes, que el Senyor els maleeixi aquí mateix, perquč avui em fan fora del meu país i em priven de compartir l'heretat del Senyor. És com si em diguessin: "Vés-te'n i adora altres déus!"20 Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presčncia del Senyor. El rei d'Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitŕria com qui caça una perdiu per les muntanyes.21 Saül va dir: --He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comčs un greu error, insensat de mi!22 David va cridar: --Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes.23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnŕnim i lleial. Avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, perň jo no he volgut fer mal a l'ungit del Senyor.24 Que així com avui he respectat la teva vida, el Senyor faci el mateix amb la meva i em guardi en els perills!25 Saül digué a David: --Beneďt siguis, fill meu David! Tu prosperarŕs i serŕs el més fort. David se'n va anar pel seu cantó i Saül se'n tornŕ a casa seva.