1 Va arribar a David la notícia que els filisteus assetjaven Queilŕ i saquejaven les eres.2 David va consultar el Senyor: --Si ataco aquests filisteus, els derrotaré? El Senyor li va respondre: --Ataca'ls, que els derrotarŕs i salvarŕs Queilŕ.3 Perň els homes de David li van dir: --Si aquí, a Judŕ, vivim amb por, quant més si anem a Queilŕ a atacar les tropes filistees!4 David tornŕ a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre: --Endavant! Baixa a Queilŕ, que jo posaré els filisteus a les teves mans.5 David, amb els seus homes, anŕ a Queilŕ, atacŕ els filisteus, els va prendre el bestiar i els infligí una gran derrota. Així va salvar els habitants de Queilŕ.6 També Abiatar, fill d'Ahimčlec, que s'havia refugiat prop de David, havia anat a Queilŕ portant l'efod.7 Quan arribŕ a Saül la notícia que David havia entrat a Queilŕ, va exclamar: --Déu l'ha posat a les meves mans. Ell mateix s'ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.8 Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilŕ i assetjar David i la seva tropa.9 En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l'efod,10 i va pregar així: --Senyor, Déu d'Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilŕ i destruir la ciutat per culpa meva.11 żBaixarŕ Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d'Israel, respon al teu servent, t'ho demano! El Senyor respongué: --Baixarŕ.12 David preguntŕ encara: --Els principals de Queilŕ, żens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes? El Senyor va respondre: --Us hi faran caure.13 Llavors David se'n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilŕ i erraven d'ací d'allŕ, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s'havia escapat de Queilŕ i va desistir d'emprendre la campanya.
David al desert de Zif
14 David vivia a la regió desčrtica, en llocs inaccessibles, i s'instal·lŕ a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, perň Déu no va permetre que caigués a les seves mans.15 David va saber que Saül havia sortit en campanya amb la intenció de matar-lo i es va quedar al desert de Zif, a Hóreix.16 Jonatan, el fill de Saül, anŕ a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu17 i li digué: --No tinguis por. La mŕ del meu pare Saül no t'atraparŕ pas. Tu serŕs el rei d'Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!18 I van fer tots dos un pacte d'amistat davant el Senyor. David es quedŕ a Hóreix i Jonatan se'n tornŕ a casa seva.
David fuig de Saül
19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibŕ, i li van dir: --David estŕ amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d'Haquilŕ, al sud del desert.20 Baixa, doncs, quan vulguis, oh rei. Nosaltres ens encarregarem de fer caure David en mans del rei.21 Saül respongué: --Sigueu beneďts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi!22 Aneu, assegureu-vos-en bé, esbrineu el lloc precís on es troba i qui l'hi ha vist, perquč, segons diuen, és molt astut.23 Exploreu tots els racons on es pugui amagar i torneu per donar-me informacions segures. Si realment es troba a la regió, jo hi aniré amb vosaltres i escorcollarem tots els poblets de Judŕ.24 Ells se'n van tornar a Zif, avançant-se a Saül. David i els seus homes eren al desert de Maon, a la plana que hi ha al sud del desert de Judŕ.25 Saül, amb la seva tropa, va sortir a buscar-lo. Perň ho van comunicar a David i ell va baixar cap a la Roca, perň sense sortir del desert de Maon. Saül ho va saber i perseguia David per aquell desert.26 Saül anava per una banda de la muntanya, mentre David amb els seus anava per l'altra. David corria tant com podia per escapar-se de Saül. Saül i els seus soldats ja estaven a punt d'encerclar David amb els seus homes i capturar-los,27 quan arribŕ un missatger que digué a Saül: --Vine, corre, que els filisteus envaeixen el país.28 Saül va interrompre la persecució de David i anŕ a l'encontre dels filisteus. Per aixň, d'aquell lloc se'n va dir «roca de la Separació».